No puc iniciar aquestes línies sense abans compartir l’estat d’abatiment, tristor, ràbia i absoluta decepció que sento després de conèixer les notícies relatives als casos d’abusos sexuals comesos per Iñigo Errejon.
A hores d’ara no podem mesurar l’abast del mal que aquest cas i d’altres semblants, han fet a la lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes, immersos com estem en plena progressió d’una rauxa ultra conservadora contra els valors feministes i més en concret amb els arguments emprats per aquests moviments ultres per difuminar les violències masclistes.
Per desgràcia, casos com aquests, ens mostren que tot i la impossibilitat de definir el prototip de l’abusador, trobem un únic comú denominador entre tots ells; el fet de ser un home, un ser privilegiat per naixement i tradició. I és que no hi ha cabuda a les violències vers les dones, sense l’existència d’homes disposats a demostrar i actuar segons els paràmetres del masclisme tradicional tòxic i perniciós.
I és que és un fet evident que amb cada home que neix, neix un potencial abusador, el qual pot convertir-se finalment en un mascle autoritari, abusador i cregut d’una falsa supremacia que usa la virilitat com eina per imposar els estereotips socials de gènere amb els que ens eduquen. Això o trenquem amb el masclisme tradicional i esdevenim homes íntegress, igualitari i respectuosos amb el nostre entorn de relacions?. I tot no ser fàcil, aquest exercici d’autoconeixement masculí cal integrar-lo en els processos co educatius als centres escolars, als missatges i canals de comunicació habituals de la nostra societat i en totes les etapes del creixement d’infants i adolescents., en la que es determinen els homes que serem en un futur, i com serà el nostre comportament.
Malauradament, no anem sobrats de referents masculins que siguin exemples de comportament de masculinitats alternatives igualitàries, pacífiques i respectuoses amb les dones i amb la resta d’homes. Que alguns d’aquests homes que, per la seva vocació, ofici o representativitat, i que no responen als patrons alternatius a la masculinitat tradicional, protagonitzin casos d’abusos de qualsevol mena contra les dones, son un cop de puny a l’estomac per tots nosaltres, una traïció imperdonable.
No hi ha excusa, argument vàlid, element permissiu o estat de l’individu que pugui justificar actuacions tan reprovables com els abusos coneguts aquests dies protagonitzats pel fins ara portaveu de Sumar.
Els homes de veritat, massa a sovint mantenim un silenci còmplice davant les violències masclistes que tenen sempre per objecte les dones, i son en aquestes situacions quant més que mai hem de mostrar el rebuig absolut i la condemna sense pal·liatius, quan els fets son provocats per algú que podria ser considerat un dels nostres.
Hem d’aturar aquesta xacra que ens costa vides i destrossa famílies. No és tolerable conviure amb un sistema que perpetua el domini d’un sexe sobre l’altre sense base, sense fonaments, sense arguments, i amb la única base de la voluntat d’uns homes que en el mal entès exercici del poder i l’autoritat no tenen límits per actuar amb totes les violències possibles per mantenir un estatus de privilegis caduc i indefensable.
La resta d’homes, com ja han fet massivament les dones objecte aquestes discriminacions abans, hem de passar a l’acció i trencar de manera efectiva amb l’aliança silenciosa que mantenim amb el masclisme tradicional, fruit de la nostra passivitat i conducta de no implicació, de mirada perduda cap a una altra banda quan es produeixen casos de violències vers les dones.
Faig una crida doncs al gruix dels homes en general a que repensin si estan còmodes davant les agressions vers les dones, o reaccionen i sumen les seves veus a la d’aquells que ja fa temps hem dit prou al masclisme i actuen per assolir una societat plenament igualitària.
Lluís Fuentes
Homes Igulitaris Socialistes