L’ofici de castanyera encara es manté! Soc conscient que a molts llocs són xavals de caus que munten paradetes per oferir castanyes que venen amb l’objectiu de guanyar uns dinerets que serviran potser per comprar uns fogonets nous o màrfegues per a les seves sortides. Tot i així, encara el dijous 31 d’octubre, quan arribava a Barcelona per la tarda, vaig poder veure gent fent cua per comprar castanyes recent fetes. Malauradament també vaig veure canalla disfressada portant en les seves mans carbasses, tal i com fan amb els fanalets que porten en les cavalcades de reis. Se perfectament que una tradició aliena a nosaltres, la del Halloween, s’està implementant a casa nostra cada cop amb més rapidesa, però m’agradaria molt que en les escoles públiques treballessin més les tradicions que ens són pròpies i que les famílies se’n fessin ressò.
La nit o vesprada de Tots Sants ha estat sempre tradició compartir en família o amics moniatos, castanyes i panellets, tot plegat regat amb vins de la terra com les malvasies. També era molt habitual preparar els panellets a casa, treballant junts criatures i adults al voltant d’una taula o d’un taulell, fent-te’ls amb una base de patata o de massapà. El que realment importava era posar-los en el forn distribuïts en tantes safates fessin falta segons el nombre que s’hagués preparat i que sortissin ben bons.
També era habitual en moltíssimes cases fer un bon foc a terra i al temps que es coïen els moniatos s’anaven fent les castanyes, prèviament obertes amb un tall, en una paella foradada en la que s’anaven saltejant i removent esperant coure-les bé totes a l’hora i que no quedessin crues. En la gran majoria de les llars urbanes, a manca de poder fer foc a terra, tenim la bonica opció de les castanyeres, que ens posaven la dotzena de castanyes o les que les hi demanéssim dintre d’unes paperines fetes amb paper de diari que ens ajudaven a mantenir escalfades les mans.
Només per recuperar aquests records i tradicions, agraeixo molt en Ramon Vilalta que em localitzés aquesta fotografia feta pel meu avi Sagarra allà els anys 1930. La imatge ens mostra la parada de dues castanyeres protegides per un gran paraigües masculí (era negra) en un indret de la via Laietana, a tocar el carrer Comtal. Observem que aquest carrer encara no estava edificat del tot però que ja lluïa en les seves voreres una rajola molt especial pels barcelonins, la de la flor o rosa dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch que es va popularitzar arran la seva col·locació en les voreres dels carrers de l’Eixample així com en les noves vies. Aquesta rajola, feta amb ciment portland aleshores considerat de primera qualitat, la va fabricar o produir industrialment la Casa Petit, Escofet i Terrés a partir de l’any 1906, però gràcies a Santiago Alcolea Blanch sabem que estava col·locada des del 1900 en la Casa Amatller del passeig de Gràcia. El mateix Puig i Cadafalch havia portar a terme la reforma de l’edifici d’habitatges que el xocolater Antoni Amatller havia comprat per a viure-hi amb la seva filla en la planta principal, deixant per al seu ús particular la planta sota coberta en la que hi va instal·lar un taller fotogràfic, la seva passió.
Carme Grandas
Historiadora de l’art
