Ara que tenim més notícies de les que podem escriure i llegir hi ha temes que han passat a segon terme o s’obliden per donar peu als nous. Aquest és el cas dels mòbils. Fa mesos començava una campanya per fixar l’edat mínima. La iniciativa pretenia trencar la pràctica de comprar un mòbil a l’entrada de la secundària. Com altres vegades, tot comença amb un gran batibull, amb opinions d’experts, de pares, de les autoritats educatives…, que fa sospitar per uns moments que es trobarà la gran solució per acabar deixant les coses tal com estan i que cadascú, amb responsabilitat, actuï en conseqüència.
Fins ara, l’alumnat porta el mòbil, i els centres aplicaven les normes de convivència de la millor manera possible. En general, l’alumnat en entrar al centre posa el mòbil, en silenci, guardat a la motxilla i fins a acabar la jornada lectiva no el poden usar i crec que pròxim curs continuarà així… Un grup de mares i pares van organitzar un WhatsApp per promoure que l’edat per tenir mòbil passés a setze anys. En van sorgir a diferents indrets de Catalunya i les autoritats educatives van entomar el tema que es debatia entre els partidaris de la prohibició i la regulació. Em feia por que acabés el tema amb la prohibició, però finalment el seny es va imposar. Als convenis de separació, els pares també regulen l’edat que els fills poden tenir mòbil.
Fa poques setmanes, vam conèixer la iniciativa d’un diari que ha organitzat una campanya entre joves per participar en un estudi consistent en estar una setmana sense telèfon i sembla que ha estat molt positiva i ha donat uns resultats interessants. I l’última proposta va dirigida als metges perquè quan passin les revisions els preguntaran les hores diàries que dediquen als mòbils. Amb les llistes d’espera que hi ha, quan els facin la revisió ja seran majors d’edat.
Totes aquestes accions poden donar resultats interessants, però he trobat a faltar que no es parli de l’ús del mòbil per part dels progenitors que des de petits veuen com els pares passen hores i hores mirant el mòbil a voltes desentenen les obligacions de pares, oferint un model per als fills que estan desitjant mirar el mòbil amb tant entusiasme com els ganàpies de la família. Proposo que quan vagin a fer-se les analítiques per veure com va el colesterol els preguntin també les hores de desatenció als fills per culpa del mòbil i els facin algunes recomanacions.
Anant pel carrer es veuen moltes conductes millorables, pares que porten els fills als cotxets que van mirant el mòbil o petits en porten un. Sovint, són els mateixos pares els introductors d’aquest dispositiu en determinants llocs per estar tots tranquils. És urgent prendre consciència de l’ús racional del mòbil, petits i grans. Els últims dies del curs, vaig veure passar una filera de primària amb una mestra al davant i un mestre tancant la comitiva mirant el mòbil molt concentrat al marge del que passava.
Hem de millorar la relació amb els mòbils. Bones vacances i fins al setembre.
