Si no vaig errada, les graduacions en acabar el batxillerat tenen origen en el món anglosaxó fa més de trenta o quaranta anys. Per influències de les pel·lis dels EUA ha passat a altres indrets. Fins aquí res a dir, des de temps immemorables, les idees, les novetats o els invents han viatjat i han enriquit tothom, exemple: La Ruta de la Seda. Van començar a celebrar-se en alguns instituts de manera privada primer i cada cop es va ampliant el públic a: pares, avis, i autoritats locals en la graduació del batxillerat. L’ampliació del públic forma part de l’evolució. El que no sembla tan lògic és que aquesta festa que hauria de servir per tancar una etapa educativa important, una entrada a l’adultesa, una festa d’acomiadament de l’alumnat que porten molts anys junts, hagi baixat a tots els nivells de manera que en l’actualitat ha arribat a l’etapa de les llars d’infants i en alguns diaris, han publicat algun article, l’han acompanyat d’una foto on hi ha uns petits infants, disfressat amb els típics vestits: de birret i toga.
Podem trobar una festa de «graduació» per a cada etapa escolar; des de la llar d’infants, l’etapa de preescolar, la primària, la secundària i el batxillerat. La més espectacular és la graduació dels batxillers amb unes noies vestides amb vestits llargs i sabates de taló i uns nois vestits amb roba més discreta —el que jo he vist—. Algun grup d’escolars no ho celebren en totes les etapes, però n’hi ha molts que ho fan.
Les graduacions petites, festes privades entre els grups classe i les famílies de l’alumnat han començat a encarregar un àpat o la totalitat de la festa en un restaurant o a una empresa que s’ocupa de tot. Els centres han explicat que per aquestes dades els arriben moltes ofertes per organitzar l’esdeveniment. I la venda dels complements que acompanyen el vestit es troba a les xarxes amb facilitat. Últimament, la festa acaba amb els birrets a l’aire i cada cop els vestits de graduacions de l’alumnat són més exuberants amb una gran despesa per les famílies.
Recordo fa anys que tothom criticava la festa del Halloween, perquè es reivindicava continuar amb la castanyada. A les festes de graduació no he vist tanta oposició i s’ha copiat una festa de terres llunyanes, potser perquè la festa de comiat que es feia, la veien poca cosa. Sigui com sigui, sembla que les famílies no han posat tanta oposició i ho han acceptat. Potser ha passat el temps de buscar alternatives o de buscar una festa que ens representi i és més fàcil copiar que inventar.
