A Barcelona hi ha dues polèmiques anuals garantides. Una sobre el cartell de la Mercè, la festa major de la ciutat; l’altra sobre el pessebre que s’instal·la a la plaça Sant Jaume cada Nadal. Tant en un cas com en l’altre, les xarxes socials en van plenes. Hi ha molts comentaris signats pels crítics i, en conseqüència, hi ha també molts comentaris signats pels defensors. Però ja se sap: als crítics sempre se’ls sent més. Els debats solen girar sobre diversos eixos: clàssic-modern, cosmopolita-autòcton, unitat-diversitat, convencional-novetat o conservador-progressista.
Ara que s’acosta Sant Jordi, ha sorgit una altra polèmica, diria que nova. Es tracta del cartell de l’Ajuntament, en el qual no hi apareixen banderes catalanes. Dic que la polèmica és nova perquè no en recordo cap al respecte. Les veus crítiques venen de persones que s’autoproclamen nacionalistes o independentistes, no de tot el nacionalisme ni de tot l’independentisme, consti.
Repassant els cartells del 23 d’abril d’altres anys no és el primer cop que es produeix l’absència de la senyera. Tothom sap que Xavier Trias pertany al camp del nacionalisme i tots recordem que va ser alcalde de la ciutat entre els anys 2011 i 2015. Doncs bé, en els cartells produïts durant el seu mandat no hi apareix la senyera. Hi apareixen llibres, dracs i roses, és clar. Però no la senyera. Recordeu algú que la trobés a faltar? Jo tampoc.
El debat d’enguany no és casual. No ho és perquè és el primer Sant Jordi de l’actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Em ve al cap la campanya que l’anterior alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va rebre en contra per una exposició al Born consistent en reflexionar sobre les icones de la dictadura a l’espai urbà. Amb l’excusa que hi havia una estàtua de Franco, l’independentisme se li va tirar a sobre. Això era el 2016, em ple auge del «procés». Tant en un cas (Colau) com en l’altre (Collboni), el processisme no va suportar que l’alcaldia de la capital del país caigués en mans de no separatistes.
Tornant a Sant Jordi, sincerament, que hi hagi o no una bandera ha de ser motiu de crítica? Es podrà debatre la seva qualitat, originalitat, disseny, motiu, colors, figures, etcètera. Però de debò algú creu que ens hem de discutir per si hi han les quatre barres o no? Per cert, a mode descriptiu, no entro a valorar-lo, en el cartell d’enguany s’hi veu: la Rambla, la font de Canaletes, gent, arbres, un quiosc, dos llocs de venda de roses, una paradeta de llibres, un banc, fanals… Déu n’hi do la les coses que hi ha explicitades! Dona força de si, el marc.
Cal mesurar l’idoneïtat d’alguna cosa segons si s’hi reflecteix una bandera? Cal votar els candidats per si en els seus actes i en els seus cartells hi surten més o menys senyeres? La bandera ha de ser la mesura de tot? Quantes ensenyes necessita un país per avançar? No són els hospitals, les escoles, les carreteres, la ciència, els investigadors o la cultura el que fa prosperar una nació?
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam