No fa gairebé ni quinze dies que s’enllestia a Barcelona un mural quan ha patit un atac vandàlic. No es tracta de qualsevol mural ni tampoc de qualsevol vandalisme, doncs representa la sortida de les Brigades Internacionals de Barcelona i les pintades que se l’hi ha fet són missatges carregats d’odi en l’estil més pur ultradretà.
Reculem una mica per situar-nos. El record de la participació de les Brigades Internacionals perviu a Barcelona amb David i Goliat, el monument obra de Roy Shiffrin que se’ls hi va dedicar l’any 1988 a la Rambla del Carmel, en el marc del programa municipal d’actuacions de millora urbana. Ja en l’any 2011 i a iniciativa de l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya, es plantava una olivera en la gespa que envolta el monument per commemorar el 75è aniversari de la seva arribada.
David i Goliat te una inscripció que reprodueix el comiat dedicat per Dolores Ibarruri amb unes paraules que comencen dient: “Quan passin els anys i les ferides de la guerra es vagin estroncant, quan el grinyolar dels dies dolorosos i sagnants s’esfumi en un present de llibertat, de pau i benestar, quan els rancors es vagin atenuant i l’orgull de la pàtria lliure sigui igualment sentit per tots els espanyols, parleu als vostres fills d’aquests homes de les Brigades Internacionals”. D’entre els brigadistes, cal destacar per la seva actuació que no pas pel seu nombre, la nord-americana brigada Lincoln de la que molts estatunidencs n’estan orgullosos, fent que persones com el senador Edward Kennedy, l’actor Gregory Peck, el compositor Leonard Bernstein o el recent traspassat cantant i també actor Harry Belafonte ajudessin a mantenir el seu record participant en el finançament de David i Goliat. L’olivera que creix al seu costat recorda aquelles persones de gran esperit de lluita i sentit de solidaritat.
Diverses entitats sense ànim de lucre han volgut recordar que enguany es commemora el 85è aniversari de la marxa dels brigadistes. No s’han erigit nous monuments en el sentit de col·locar noves escultures, sinó que hi ha hagut una decidida decantació cap el muralisme, entès aquest ara com un art urbà capaç de contenir i donar eficaçment el o els missatges pretesos. Així es va concebre el projecte Brigadistes que vol recordar gràficament la presència d’aquelles persones des que van començar a combatre fins a la seva retirada.
Inaugurat el febrer, a La Garriga ja es podia veure La lluita no s’ha acabat, el gran mural pintat en la paret darrera les grades de la pista 1 del poliesportiu. El projecte Brigadistes acabava d’endegar-se de la ma de Roc Blackblock, conegut pel seu activisme i un dels artistes més productius en el camp del muralisme en el que hi treballa comptant amb la participació i la col·laboració d’entitats, centres educatius, arxius. Al mural garriguenc l’han seguit El primer comiat a l’Espluga de Francolí, que reprodueix una fotografia de Robert Capa, i ara ens arriba el de Barcelona, El pas de les Brigades Internacionals per Barcelona.
Pintat en una paret del passeig de la Circumval·lació, no és un emplaçament qualsevol sinó que és junt a l’Estació de França. Aquest va ser el camí de retorn als respectius llocs d’origen dels brigadistes, tot i que alguns no ho van fer per quedar-se en terres que veien com els propers escenaris de la contesa que estava a punt de començar. El mural es va fer de nou comptant amb institucions i associacions dedicades a mantenir el que coneixem com la memòria històrica, que no és altra cosa que el record del passat per que segueixi viu en el futur. Així mateix, alumnes del darrer curs de l’ESO de l’Institut Quatre Cantons s’han encarregat durant uns mesos de la recerca de documentació per elaborar el mural.
Però aquesta obra no ha arribat a complir ni tres setmanes sense que alguns ciutadans hi hagin parat especial atenció contribuint-hi amb les pintades d’un seguit de frases d’una elevada càrrega ideològica i política. A les paraules “assassins” i “violadors” s’hi ha afegit “rojos, no” i “màrtirs presents”. Just dies després de la desmuntada del monument als caiguts del Castell de Montjuïc, assistim a la recuperació d’uns màrtirs. Parlar de guerres és parlar de morts, civils o militars, de ferits, de lluites, de drames i d’horrors. Si no s’accepta que en tots els bàndols n’hi va haver, mai no es podrà mirar enrere ni construir un futur col·lectiu. De nou ha quedat clar que, tantes dècades després, el pes de la guerra civil en el bàndol dels guanyadors encara s’arrossega amb força, com s’ha manifestat en les darreres eleccions. El benestar, la seguretat ciutadana, no són patrimoni d’uns sinó de tots. Davant el rebutjable acte d’aquest vandalisme intolerant del mural, la fortalesa col·lectiva i la defensa dels valors cívics i plurals són més necessaris que mai.
Carme Grandas
Historiadora de l’art
