Aquest dimecres es va presentar l’espectacle El beso de la mujer araña al Teatre Goya. Amb una durada de 90 minuts que, asseguro, no deixarà indiferent a ningú. És un espectacle basat en la novel·la de Manuel Puig, amb versió de Diego Sabanés i direcció de Carlota Ferrer, amb Eusebio Poncela i Igor Yebra a l’escenari.
El beso de la mujer araña va ser una novel·la revolucionària i rebuda com una forta crítica contra la dictadura argentina dels anys 70. I de què ens parla? A la presó, Molina i Valentín són companys de cel·la. Molina és una dona en un cos d’home, tancat per seduir un menor. Valentín és un activista polític, que vol canviar el món, torturat durant els interrogatoris. Per escapar de la realitat, Molina evoca pel·lícules antigues, a través de les quals en un procés d’identificació amb els seus protagonistes i secundaris, reflexionen sobre la pròpia vida i la identitat política i sexual.
Al llarg de l’obra, veurem el desenvolupament psicològic dels dos personatges; com a través dels dies i les setmanes es confessen i s’obren explicant els seus secrets, les seves vivències… L’obra adquireix una dimensió interpretativa molt notable, destacant l’experiència d’Eusebo Poncela damunt dels escenaris.
Els dos, d’alguna manera, busquen la llibertat; no només l’alliberament al qual estan sotmesos en la cel·la, sinó l’alliberament de tot un país empresonat per culpa d’una dictadura que va torturar, empresonar i matar a milers d’innocents.
Carlota Ferrer explica que “el teatre sempre és polític i aquesta obra ressona molt amb les preguntes que ens fem avui dia com a societat.”
El beso de la mujer araña ens qüestiona “què és ser un home?” Una pregunta actual i que ressona avui en dia a tota la societat. I és que, aquest espectacle, a pesar de voler tractar una història atemporal és capaç de remoure, i fer que l’espectador surti pensatiu, o debatent amb els amics. Però tothom arribarà a una mateixa conclusió: la importància d’estimar a l’ésser humà.
Albert Salmerón Cojo
Gestor Cultural
@AlbertSalme