Fa una colla d’anys, quan s’acostaven unes eleccions va sorgir una discussió sobre les llistes obertes envers llistes tancades. Els arguments a favor d’unes o altres eren contundents. Catalunya és l’únic territori que no té llei pròpia. No sé com s’hauria redactat una altra llei, però l’actual afavoreix als territoris petits on és més barat aconseguir un parlamentari que a la província més habitada de Catalunya on un representant costa més vots.
La discussió de les llistes obertes es va esfumar quan els partits van desenvolupar una estratègia participativa de primàries, és a dir, escollir el candidat quan hi havia més d’un per encapçalar una llista. D’aquesta manera la discussió de llistes obertes va caure al sac de l’oblit i la ciutadania discutia l’oportunitat o la innovació de la mesura. Les votacions de les primàries entre dos candidats a encapçalar una llista es poden donar entre afiliats i simpatitzants que no es comprometen a votar posteriorment. Era un híbrid entre llistes obertes i tancades que podia acontentaven i generava expectatives entre els electors perquè intuïen que s’aprofundia en la democràcia i que tot aniria evolucionant cap a formes més creatives, però va quedar aquí. Fa anys que no es parla de llistes obertes que a mi em semblaria útil per a les eleccions municipals on generalment es coneixen els candidats. I les primàries intueixo que es viuen com un tràmit desapassionat.
La llei electoral només permet que els pobles de menys de 250 habitants puguin presentar llistes obertes que es poden organitzar en candidats per partits o en agrupacions d’electors. Totes dues alternatives s’han utilitzat, encara que també ha rebut crítiques per la proporció que s’utilitza. A les eleccions europees són les úniques que els electors podem escollir els representants de diversos partits o votar a tots els candidats del mateix partit. Hi ha altres fórmules d’altres països que podrien servir de model per a engrescar als votants i augmentar la participació.
Els partits haurien d’afavorir una reflexió sobre la participació, els models i no conformar-se en els percentatges actuals. No sé si les llistes obertes o d’altres modalitats més participatives faria augmentar la implicació. Si més no, els electors ens podrien sentir, més implicats, més protagonistes en un procés cada cop menys atractiu i més clos en si mateix. Fa massa anys que vivim amb aquesta inèrcia i sense llei pròpia. Potser fa mandra o es veu com una tasca quimèrica, però tard o d’hora, els partits s’hauran d’arremangar.
