El passat 8 de març va ser el dia de la dona. Un dia que cada cop sento menys meu. I és que sento que aquest dia s’ha desvirtuat i ja no significa res més que campanya electoral i màrqueting
I és que sembla que ja ho haguem aconseguit tot pel que fa a la igualtat entre sexes i que ens puguem permetre fer un pas més i encetar altres lluites, però és que la realitat no ens diu això. La realitat és que el simple fet de pujar en un ascensor sola amb 4 homes, o d’anar caminant sola pel carrer i escoltar unes passes masculines darrera, ja fa que una dona activi les alarmes. El 21% de dones que han lligat per Tinder confesa haver estat violada. Estem escoltant casos de manades infantils, és a dir manades de menors (alguns de 13anys!) que han violat a companyes d’escola. Per quin motiu? Per tenir úter. Per ser dones, per tenir cromosomes XX i perquè el cos femení és per naturalesa té una estructura diferent a la d’un home, i normalment és més menut i menys fort i ja per això aquests homes –nens – es pensen que tenen el dret de, dominar-nos, de sotme-tre’ns, de fer-nos mal.
I és que malauradament, ja ens agradaría per poder-nos defensar quan calgués, ser dona no és un sentiment, és una realitat objectiva que comporta tota una sèries de discriminacions i opressions arreu del món. Opressions que cal acotar i definir per poder combatre.
Per això, retornant al principi de tot, em desilusiona veure com el 8 de març, i el feminisme en sí, s’ha desvirtuat. Posaré un exemple: les declaracions d’Irene Montero en l’acte que va muntar per aquest mateix dia i que va ser interromput per un grup de feministes. Aquestes li cridaven que el sexe no és gènere i que ser dona no és un sentiment. Què va dir Montero? Que el feminisme és defensar els drets humans i que és «transincluyente», «antiracista», «interseccional», «antineoliberal», «intergeneracional» i «de paz»
La veritat, estic d’acord amb totes aquestes paraules i també crec que cal lluitar contra tots els problemes que defineixen, però el que no entenc és que estiguin incloses en la definició de “feminisme” perquè són altres lluites que, com dic, també cal combatre però que tenen el seu propi pes per elles mateixes. Òbviament moltes d’aquestes lluites están enllaçades entre elles, perquè el món està interconnectat i, al final, totes busquen un món millor. Però buscar o lluitar per un món millor no és ser feminista, és buscar i lluitar per un món millor: per un món sense homofòbia, transfòbia, racisme,… conceptes definits i acotats per poder-hi trobar les solucions òptimes. En aquest sentit, crec que queda molt i molt per fer com perquè el feminisme no pugui centrar-se en la seva lluita primordial, que és la de la igualtat entre homes i dones. Fagocitar conceptes només pot fer que les lluites,a base de quedar disoltes en diferents termes, deixin de tenir la força que han de tenir per assolir els seus objectius.
Lu Pablo
Periodista
@lupabv
