Els éssers humans, com altres espècies, som territorials, però en comptes de marcar territori amb el pixum ho fem amb línies damunt d’un mapa i, si convé, les reforcem amb duanes, passos fronterers, murs i tanques amb filferro de punxes. Ara bé, en 2,5 milions d’anys que portem sobre el planeta, cap frontera de cap tipus ha servit mai d’obstacle efectiu per a parar les persones que cerquen millors oportunitats en un nou lloc, on poder establir-se i guanyar-se la vida.
Esgarrifa pensar en tots els diners llençats en va i en les vides malaguanyades des de la Gran Muralla Xinesa fins al mur de Mèxic o fins les tanques de Ceuta i Melilla. No hem après res?
D’altra banda, tampoc cap frontera ha suposat mai un fre per a l’expansionisme dels països poderosos, també auto-anomenats civilitzats, a l’hora de conquerir territoris i aniquilar pobles per robar-los la terra i les seves matèries primes. La conquesta de l’espai també ens la plantegem així. A Mart sembla que no hi ha ningú que protesti i, de moment, ja hi hem fet volar un helicòpter i no m’estranyaria gens que comencéssim a repartir-ne trossos per països, com l’Antàrtida.
Jo ja no ho veuré, però arribarà el dia en què existiran els Nous USA de Mart i la Nova Xina de Mart. La vella Europa em sembla que quedarà fora i Rússia, amb un Putin embalsamat biònicament, continuarà “trolejant” a tort i a dret. Només els terrícoles benestants hi podran fer viatges de negocis i de turisme, esponsoritzats per Microsoft, Amazon o Elon Musk.
Als i a les terrícoles desesperats, perquè el canvi climàtic els haurà fet fora de casa, no els quedarà més remei que posar-se en mans de màfies desaprensives que els cobraran un fotimer de bitcoins per un viatge incert per l’espai en una vella nau ex-soviètica. En diran “pateres” siderals i als pobres que no es morin pel camí els tancaran en velles estacions espacials a la deriva. No els voldrà ningú perquè seran “de fora” i mai no passaran les proves d’autèntica marcianitat. Ja se sap, primer els de casa!
Vist així, és esperpèntic oi? Doncs aquest és el present que vivim i serà el futur que tindrem si els humans no som capaços de veure que la nacionalitat i les fronteres no tenen res a veure amb el nostre destí com a espècie. Ben al contrari, el futur de la humanitat és global, està vinculat a la nostra capacitat de cooperació i va estretament lligat a la sostenibilitat del planeta. Ah, i a la Nova Catalunya de Mart em sembla que tampoc no tenen govern encara!
