El 8 d’abril es commemora el Dia Internacional del Poble Gitano, una celebració que té lloc en diferents països del món des del 1971 i que és un reconeixement a la història, la llengua i la cultura del poble gitano.
Aquesta data recorda el Primer Congrés Mundial romaní que es va celebrar a Londres a la data anteriorment esmentada i en el què es va instaurar la bandera i l’himne gitano.
Cada 8 d’abril es reivindica la història i la memòria del meu poble amb diferents actes: cerimònies, parlaments, concerts de rumba, representacions teatrals… Tot fet amb l’objectiu de donar a conèixer a tothom la realitat i la cultura d’un poble amb una cultura rica i diversa .
La presència gitana és una realitat arrelada aquí des de fa 600 anys, tot i que reconeguda només des de fa poc més de 50 anys.
Per a mi és un gran reconeixement aquest dia on les grans ciutats es vesteixen dels colors verds i blaus i amb la nostra gran roda nòmada.
Aquesta llibertat que tenim els gitanos i gitanes és la que reflecteix el gran poeta Federico García Lorca quan diu: “El gitano es lo más elemental, lo más profundo, lo más aristocrático de mi país, lo más representativo de su modo y el que guarda el ascua, la sangre y el alfabeto de la verdad andaluza universal.”
Això som els gitanos i gitanes.
Però com a bons ciutadans -i no només andalusos- estimem les nostres comunitats i encara que algunes persones encara vulguin integrar-nos i no incloure’ns, nosaltres els continuem estimant sense rancúnia.
Aquest és el tarannà del nostre poble.
Celebrar el 8 d’abril és per a mi és un gran somni fet realitat, perquè quan era petita intentava fer-me invisible per la vergonya de què em reconeguessin com a pertanyent a la meva estimada comunitat,
Avui ho celebrem amb magnificència; i jo, des de que estic treballant com a promotora, el què veig com a el més bonic que té el meu poble són els seus nens i nenes i la nostra joventut. Ells són el nostre futur, sense oblidar el més important: el nostres avis i avies que simbolitzen el respecte i els nostres orígens.
Aprofito aquestes breus paraules per donar les gràcies a persones com la Marisa , en Domingo de l’IES Montjuic, a Maria de l’escola Enric Granados, l´Amparo de IES Domènech i Montaner, la Yolanda i la meva gran amiga Mina, educadora social.
Gràcies a tots i totes per animar-me i deixar-me celebrar aquest dia als centres educatius i fer possible incloure la nostra cultura com a senyal de la diversitat de la nostra societat i que malauradament ha estat històricament oblidada.
Aquesta data ens ha de permetre reflexionar sobre els nous reptes davant les noves realitats per tal de construir plegats una nova societat més justa i igualitària.
GRÀCIES
OPRA ROMÁ
Luisa Montero
Promotora gitana
Doncs ja saps Lluisa a continuar treballant. personalment estic molt contentas d’haver-te conegut, Tens o millor dit tenim molta feina per endavant