Vigilem el que justifiquem

Escric aquestes línies després de dies de protestes per la condemna de Pablo Hásel. Dies en els que hem vist com alguns manifestants que deien fer-ho per defensar la llibertat d’expressió cremaven contenidors, destrossaven el mobiliari, assaltaven una comissaria de policia, increpaven, s’encaraven i llençaven objectes contra els cossos de seguretat i destrossaven, irònicament, la seu d’ El Periódico. Fets que s’uneixen a que una dona que participava a la manifestació hagi perdut un ull per l’impacte d’una pilota de foam llançada pels Mossos.

Òbviament molta gent ha sortit en tromba a criminalitzar els cossos de seguretat, a denunciar el que consideren l’ús indiscriminat de la violència i que utilitzin aquest tipus d’armes. I realment és molt trist haver de veure imatges com les que hem vist aquestes darreres nits, i haver de lamentar que una persona hagi patit ferides d’aquest estil, que condicionen, i molt, la vida. Podem discutir què fer amb les armes que els cossos de seguretat utilitzen en situacions d’aquest estil. Però no oblidem que hi ha una altre variable a tenir en compte: Cal també parlar d’aquells manifestants que sense solta ni volta es dediquen a cremar vehicles i contenidors, a llençar ampolles de vidre, totxanes, pedres, que poden ferir a la gent que hi ha al lloc, a actuar, en definitiva, de forma violenta. No parlem només d’un contenidor cremat, que em sembla també un acte molt rebutjable. Per això, escoltar gent dient que el que fan aquesta gent només és fer malbé el mobiliari urbà i és “protestar” em sembla, com a mínim, perillós. Perillós perquè a aquesta gent no se’ls hauria de dir manifestants perquè deslegitimen la tasca de denúncia que fan aquells que realment surten a denunciar una situació en la que no estan d’acord. Perillós perquè estem ensenyant als nostres fills maneres que hauríem de tenir superades. Perillós perquè oblida el mal que ha fet la crispació i l’ús de la violència per aconseguir coses, que molts cops, no s’han aconseguit precisament pel fet de ser demanades amb brutalitat.

Em dol veure gent que diu que amb el pacifisme no es va enlloc, i que amb manifestacions no-violentes no s’ha aconseguit res. Dol perquè és faltar a la veritat i al respecte de persones que van lluitar de forma pacífica fins assolir drets que semblaven inimaginables. I em dol que hi hagi gent que justifiqui aquestes actituds. La gent està molt descontenta, molts estem descontents, i és una indignació legítima, però el que no és legítim és sortir a destrossar-ho tot perquè no t’agrada la societat en la que vius. Això només acaba conduint a la polarització i la intransigència. A tota aquesta gent els vull recordar que el pitjor remei per combatre la violència és utilitzar la violència i que les campanyes i que els moviments no violents tenen el doble de possibilitats d’èxit que els que no ho son, perquè la no-violència dona més legitimitat, perquè no es desvirtuen les protestes i perquè, també, les accions pacífiques dificulten la justificació de l’ús de la força per part de l’estat.

Recordo quan l’any 2019 l’entitat En Peu de Pau va fer un cordó de ciutadans que es va posar entre els manifestants violents i els agents. No volien que es repetís la situació viscuda els dies anteriors als voltants de Plaça Urquinaona i van posar el seu cos per evitar que els disturbis tornessin a esclatar. Aleshores ho teníem més clar: llençar llambordes, trencar vidres d’aparadors i cremar contenidors no era la solució. Així que vigilem! Vigilem quan declarem que accions que creen inseguretat i situacions de perill no són violència. Defensem la llibertat d’expressió? Permeteu-me que pugui assistir amb el meu fill a una manifestació on denunciar tot allò que cregui oportú sense por d’acabar prenent mal per culpa d’uns brètols incendiaris.

Lu Pablo

Periodista

@lupabv