La situació en la que estem immersos des de fa un any, provocada per un virus, i amb un important impacte sobre les nostres vides i economies, ha estat un dels eixos centrals de la darrera campanya electoral a Catalunya. No podia ser d’altre manera si els partits polítics volen connectar amb les preocupacions ciutadanes i mostrar-se compromesos amb una política que, fins ara, no es tenia massa en compte per que no donava prou joc polític.
Pels que no m’entenguin, el que no dona joc polític, segons la epistemologia política, es allò que està fortament impregnat d’un rerefons tècnic i científic que deixa poc espai per a la diversitat en la interpretació i exposició de postures diferenciades. A la Salut ha quedat clar que el que sí afecta son decisions polítiques basades en opinions d’alguns gestors que fan càlculs de percentatges a la baixa durant un seguit d’anys. En una bona planificació de qualsevol política publica és convenient pensar, com a mínim en dos aspectes: com afecta una mesura economicista a la qualitat de la política pública en concret, i com esperem que repercuteixi en la estructura del sistema que sustenta aquesta política pública (personal, equipaments, serveis, fluxos organitzatius i beneficis a la població en darrer terme)
Doncs no: retallem de Salut que és el Departament que més gasta i ja veurem què passa. El propi conseller del moment es penedeix en privat d’una mesura tant gruixuda com poc ètica. En fi, si hagués trobat resistència per part de l’estament polític-tècnic en aquell moment, s’ho hagués repensat, segur. Però qui en aquell moment feia càlculs d’impacte sobre les polítiques de les retallades? El que ha passat aquests darrers deu anys es conegut i compartit ja per totes les forces polítiques; la resposta a la pandèmia a Catalunya no ha mostrat sense subtilesa, als professionals, governants i ciutadans/es en primeríssima línia.
D’aquest aprenentatge, els diferents partits polítics han estret unes conclusions que han abocat als seus programes electorals que son, si ens els prenem en serio, com jo faig sempre, la seva ànima central que es fonamenta en el seu saber, el seu compromís polític i el contracte que volen establir amb la ciutadania. Veiem les propostes de vuit formacions.
1.- Quan a inversió:
– Mínim d’inversió del 7% del PIB (En Comú Podem)
– 5.000 milions d’euros més en el pressupost en els pròxims 5 anys (PdeCat)
– 5.000 milions d’euros més en el pressupost en els pròxims 5 anys (Junts x Catalunya)
– Inversions i millores en centres amb més carències ( Ciutadans)
– Increment del finançament per garantir la sostenibilitat del sistema (ERC)
2.- Quan a professionals:
– Acabar amb la temporalitat i precarietat laboral (Ciutadans)
– Millorar condicions laborals i retributives dels treballadors (Junts x Cat)
– Incrementar la plantilla (En Comú Podem)
– Dotar de suficient personal les plantilles per evitar sobrecàrrega de feina (CUP)
– Dignificació de les condicions contractuals i retributives dels treballadors (PP)
– Protecció del personal sanitari davant el brot de coronavirus (PP)
– Promoure la flexibilització i conciliació dels treballadors (PdeCat)
3.- Quan al model del sistema i el seu impuls:
– Serveis de telemedicina en l’àmbit rural i per la gent gran (Ciutadans)
– Incorporar telemedicina i digitalització (PSC)
– Atenció integral amb valors republicans (ERC)
– Sistema sanitari orientat a la prevenció i detecció precoç (PSC)
– Pacte per Salut (PSC)
– Pacte nacional per la Salut (PdeCat)
– Desplegament Llei Eutanàsia (Ciutadans)
– Impulsar clàusules socials en la contractació de serveis sanitaris (En Comú Podem)
– Foment de la Recerca en salut (En Comú Podem)
– Agencia de Recerca en salut (Pdecat)
– Aturar projectes privatitzadors directes i indirectes (CUP)
– Control públic del teixit empresarial proveïdor de material sanitari (CUP)
– Pla sanitari Post-Covid (PP)
– Evitar gravar impostos extres a la sanitat privada (PdeCat)
– Col·laboració amb municipis rurals
4. Atenció primària, especialitzada i hospitalària
– Més recursos a l’Atenció Primària (25% del pressupost de Salut) (PSC)
– Increment d’inversió en l’atenció primària (Ciutadans)
– Reforç de l’atenció primària i millora de la capacitat de resposta (PP)
– Incorporació del psicòleg/a en l’atenció primària (Ciutadans)
– Pla de prevenció del suïcidi (Ciutadans)
– Llei de Salut Mental (Ciutadans)
– Actualitzar Pla de Salut Mental (PSC)
– Abordatge de la Salut Mental comunitària integrant aspectes socials i sanitaris (ERC)
– Internalització del SEM (PSC)
– Desplegament progressiu serveis odontologia (En Comú Podem)
– Cobertura de dentista gratuït (Ciutadans)
– Racionalitzar la despesa farmacèutica (En Comú Podem)
– Creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitaria (Junts x Cat)
– Dissenyar i desplegar Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (ERC)
– Reducció de les llistes d’espera (En Comú Podem)
– Pla de xoc per reduir les llistes d’espera (CUP)
– Pla de xoc per reduir llistes d’espera en AP, especialistes i hospitals (PP)
– Reobertura de llts tancats (CUP)
– Obertura dels CAPs els caps de setmana (CUP)
– Creació de la figura del “pacient expert” (PdeCat)
Encara que la limitació de les gràfiques impedeix estendre’s molt en els detalls, sí es pot veure una clara coincidència en la majoria de propostes dels partits polítics, amb més o menys èmfasi en uns temes o altres. Totes les formacions estan d’acord en què cal fer, per que han rebut innumerables demandes per part dels professionals, pacients i entitats en els darrers anys. No és doncs el QUÈ cal fer en el que no estem d’acord, si no en el COM que ens porta a dues variables que marquen un signe ideològic a les polítiques:
- El pes relatiu de la provisió de serveis i la seva gestió en entitats públiques, privades o concertades. En Comú Podem i CUP aposten clarament per una provisió i gestió íntegrament pública, encara que el sistema sanitari actual a Catalunya, sota una mateixa xarxa d’utilització pública, esta composat per entitats de titularitat pública (ICS) o privada. Com desenvoluparien aquesta transició es la clau.
Per altre banda, el PSC, ERC, Junts x Cat i PdeCat, amb matisos, parteixen de la estructura mixta actual del sistema i proposen incrementar la capacitat de resposta del sistema, amb més finançament i criteris de qualitat. PP i Ciutadans mantenen l’interès en el reforç de la xarxa pública de serveis i posen l’èmfasi en la qualitat laboral i professional dels treballadors.
L’acord generalitzat en que calen més recursos econòmics, ha estat expressat amb concreció per PSC, En Comú Podem i PDecat, fixats en 5.000 milions d’euros en cinc anys o en un 7% del PIB.
- Polítiques prioritàries: l’atenció a les malalties i la seva prevenció respon a una continuïtat epidemiològica que fa que el sistema hagi d’atendre a totes les patologies pròpies de la nostra societat occidental. Malgrat això, hi ha tendències que històricament van emergint, ja sigui per una alerta de tipus epidemiològic, pel que es deriva dels coneixements científics o per pressió social. Ja fa molts anys que estem centrats en un model d’atenció a la cronicitat per que son les malalties cròniques les que consumeixen més temps professional i més recursos farmacèutics. Malgrat això, les propostes dels diferents partits no fan esment d’aquesta necessitat de forma directa, encara que la referència a llistes d’espera, reobertura de llits i caps s’entén que va en aquesta direcció. La Covid-19 encara ocupa tots els recursos i val a dir que un esforç específic per reequilibrar l’atenció a la cronicitat que ha quedat desplaçada requeriria d’un plantejament més efectiu del que ens presenten en els seus programes. El que sí destaquem és la coincidència en tres prioritats per part de tots els partits:
- Reforçar l’atenció primària de salut amb més professionals, amb més especialistes (odontologia, psicologia) amb més capacitat de resolució.
- Abordar de forma efectiva la Salut Mental des de tots els nivells del sistema, des d’una llei específica, a psicòlegs en els CAPS, a la prevenció del suïcidi.
- Millorar clarament l’atenció a les persones grans amb dependència amb la coordinació i connexió estreta entre la dimensió social i la sanitària, amb fórmules administratives com l’agència o altres sistemes d’abordatge comú.
Per què crec que és important aquest anàlisi? Per que a Catalunya s’ha fet l’esforç per part de molts equips i professionals de fer una encertada diagnosi de la realitat, que ja podem dibuixar però no colorar de moment. Els compromisos han de ser ferms, governi qui governi, però no ens enganyem respecte els que ja han mostrat fractures internes i manca de coordinació o indecisions que han afectat els pacients i els professionals. El govern que es formi ha de tenir ben clar que passarem llista als compromisos, pacients, professionals i entitats. Que estarem amatents a decisions i resultats, que volem una millora substancial en el sistema de salut, tant des de la seva vessant d’atenció sanitària com especialment del desplegament d’una salut pública de qualitat, connectada amb els paràmetres europeus i internacionals.
La imaginació i la cooperació les tenen al seu abast, la implicació i compromís serà col·lectiva o no serà, la mirada ha de ser a curt i a llarg termini. A Catalunya tenim les capacitats i les ganes, ens re-trobem?
Isabel Sierra
@IsabelSierraNav
Psicòloga
