Ha començat el curs escolar després de mesos de tancament. S’ha iniciat amb molts interrogants i moltes pors per part de la comunitat educativa perquè el Departament d’Educació amb missatges adversos no sabut crear un clima de confiança, tranquil·litat i cooperació amb els centres.
Les discrepàncies més importants han estat: les ràtios, l’absentisme escolar i la desigualtat social.
El debat de les ràtios el va iniciar el D’E en establir grups estables de 20 alumnes que s’ha concretat en què cada centre faci el que pugui amb les possibilitats que tingui d’espais i de professorat. Les ràtios anaven vinculades a l’ampliació de les plantilles que ho han fet de manera insuficient en la majoria de centres. Una ràtio petita facilita el seguiment dels contactes. Ara l’èmfasi s’ha posat en les mesures de mascareta, rentat de mans, ventilació d’aules i distància. Si algun alumne es contagia, es culpabilitzarà al professorat per mala praxi dels protocols?
L’absentisme escolar es va ventilar amb l’anunci de la denúncia a les famílies que no portessin els fills a l’escola. L’escolarització a la llar és una pràctica minoritària d’algunes famílies per raons ideològiques i que amb la pandèmia s’ha incrementat per diferents motius. Cal recordar que durant anys el D’E no ha estat capaç d’acabar de trobar una alternativa per resoldre l’absentisme de la comunitat gitana. Ara ho farà a cop de denúncia?
La desigualtat social ha posat de manifest les mancances de l’alumnat dels centres d’alta complexitat per afrontar el tancament escolar. Ordinadors que van arribar tard a les llars, manca de connexió… Les desigualtats socials, conegudes per tothom, no es poden resoldre en sis mesos, però cal començar a buscar millors respostes educatives. I no m’oblido de molts altres problemes: més de 800 docents que no començaran el curs. La substituta contractada a principis de setembre que va donar positiu en COVID i li han rescindit el contracte… El D’E s’ha compromès que les substitucions del professorat arribaran l’endemà al centre, però els nomenaments no es fan cada dia.
Tota crisi és una oportunitat. Esperem que aquesta pandèmia sigui l’ocasió necessària per millorar el sistema educatiu, per trobar solucions a les mancances endèmiques.
Crec que al maig es podia haver començat a escolaritzar en petits grups i alternant dies.
Em sembla una barbaritat haver tingut 5 mesos a les personetes sense escola.
Aquest és el valor que els nostres politics donen a l’escola
Podem anar al bar i no al cole.
Com a mestra de primària amb molts anys d’experiència a la Pública em sento menystinguda del tot