Si ho arribo a saber prenc nota de totes les notícies, raresa, excentricitats i contradiccions que s’han produït durant el confinament. Al principi ho vaig fer i col·leccionà una centena justeta d’informacions diverses.
Després em vaig dedicar a seguir amb atenció les declaracions que transitaven entre els extrems, per exemple:
Del llenguatge militar a les samarretes amb la cara del Fernando Simón; del discurs militar a les anècdotes i les ONG.
Dels nens i joves immunes als nens, pocs, contagiats i contagiadors.
De no tenir mascaretes a l’obligatorietat de portar-ne.
De manters perseguits a cosir mascaretes per solidaritat.
D’escoles tancades per sanitat a obrir-les per decret d’educació. Per al curs vinent, van començar amb una proposta de la meitat d’alumnes per aula a l’actual, més de 15 alumnes per classe i ja veurem…
De la petició desorbitada per despesa sanitària al Govern Central a no saber quan s’ha gastat, jo tampoc.
De sous minsos i contractes precaris a una paga per als sanitaris, no tots. Hi ha classes.
Entremig de tant desgavell van aparèixer les notícies insòlites: un home va treure a passejar un peluix. Es van llogar gossos per sortir al carrer. Un home va treure a passejar una barra de pa durant dies. I l’última, al Pisuerga han vist un cocodril. Sí, sí, un cocodril i un servidor públic va anar amb uns prismàtics a trobar-lo. Jo esperava amb ànsia les explicacions de l’origen del rèptil, la història de l’arribada de terres llunyanes… Després es va parlar d’una serp i després de cinc dies de cerca i ni rastre del bitxo, han suggerit que es podria tractar d’una llúdriga.
Com rebaixen les expectatives.
