Dissabte al cap vespre rebíem la notícia: l’estudiant iraniana que va arribar a l’aeroport del Prat a mitjans de febrer i que ha passat més de dues setmanes en condicions deplorables no serà retornada a l’Iran. L’estudiant va arribar a Barcelona amb un passaport espanyol fals que havia comprat després de rebre una citació per haver participat en les mobilitzacions del mes de novembre. El jutge va denegar-li l’asil polític per dues vegades i finalment l’oficina de l’Asil i Refugi, diverses ONG: la Creu Roja, Amnistia Internacional, l’associació Stop Mare Nostrum, l’Associació de Dret Humans de Catalunya es van implicar de valent i les autoritats espanyoles no van tenir més remei que iniciar els tràmits de l’asil que poden durar mesos.
L’estudiant va donar diverses versions que no van convèncer. Ha confessat que durant aquestes setmanes ha passat molta por. Per aturar la deportació ha estat important la participació del secretari d’igualtat, Migració i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, i que el cas saltes del Prat a les xarxes socials. Les oficines d’Asil i Refugi han de ser molt escrupoloses i en aquest cas sembla que van actuar amb deficiències democràtiques.
Segons Amnistia Internacional a les mobilitzacions de novembre per la pujada del petroli van morir més de tres-centes persones i es van detenir més de set mil. Sembla que l’estudiant està condemnada a mort. I ningú oblida el cas de Nasrin Sotoudeh, advocada defensora dels drets humans, ha estat condemnada a trenta-tres anys de presó i 148 fuetades. Amb aquests exemples…
Potser ha participat en la manifestació del 8 de març i tot. Benvinguda Nazanin. Et desitjo tota la sort del món.
