L’avinguda Meridiana de Barcelona ha esdevingut les darreres setmanes i mesos en el centre del debat polític pels talls que col·lectius independentistes efectuen a l’entrada d’aquesta artèria de la capital catalana des que es va conèixer la sentència del “procés”.
Si tenen l’oportunitat, els recomano que un dia hi vagin (tenen fins al 18 de març d’aquest mes, ja que el departament d’Interior així ho ha avalat de moment) i observin amb els seus propis ulls com la combinació dels CDR i de membres d’altres entitats independentistes paralitza la circulació de l’Avinguda Meridiana cada capvespre. Tot això, però, no seria possible sense la complicitat del departament d’Interior de la Generalitat, que ha desatès les indicacions que ha efectuat la regidoria de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona i dels mateixos agents del cos de Mossos d’Esquadra, que demanen canvis, ja que la mobilització està generant conflictes i molèsties.
Sempre m’ha sorprès que el discurs independentista defensi que a la República Catalana es respectaran tots els drets i llibertats, hi haurà benestar per tothom i tothom tindrà igualtat d’oportunitats.
Entenc que parlen dels drets del 47% de la població que pensa com ells i que considera que vivim en una “nació oprimida”, en la que els oprimits poden manifestar-se amb normalitat, tret d’alguna excepció, més de 130 nits.
Sort que a la República Catalana hi haurà benestar social per a tothom perquè mentrestant els veïns i veïnes d’un dels barris més humils de Barcelona, Ciutat Meridiana, veuen amb els seus propis ulls com triguen més estona per arribar a casa després de treballar perquè l’autobús 62, que passa per l’Avinguda Meridiana, s’ha aturat o s’ha endarrerit.
Sort que a la República Catalana es respectaran els drets de tothom perquè mentrestant persones que viuen en municipis metropolitans com Cerdanyola o Badia del Vallès (la renda per càpita del seu veïnat és de les més baixes de Catalunya), han de fer diferents combinacions de transport públic després d’estar tot el dia cuidant una persona gran a la ciutat comtal o bé netejant pisos o els locals d’una empresa i no poden agafar el seu autobús habitual per tornar a casa.
Sort que a la República Catalana es respectaran els drets dels comerciants perquè mentrestant aquests estan patint pèrdues considerables a causa de les mobilitzacions en aquesta artèria barcelonina.
Als manifestants de “Meridiana Resisteix”, que estan deteriorant la convivència de forma notable, només els queda demanar al govern català que inclogui aquesta mobilització dins els consensos del 80% de país que només existeixen en l’imaginari col·lectiu d’una part de la població. I així, malauradament, va tot.
