Diuen que la fe mou muntanyes, muntanyes no ho sé , però de ben segur que ha mogut a desenes de milers de persones – convençudes de ser parts d’ aquells guerrers fidels al seu poble lloats pel Llach- que en centenars d’autocars s’han acostat a Perpinyà per sentir la paraula de tres dels seus apòstols.
Tres apòstols. El primer competeix amb en Girauta en el seu recorregut per tots els partits de l’arc parlamentari. La segona , la jugadora de pòquer experta en “farols” que esperona a la joventut a fer bretolades incendiàries pels nostres carrers. I el tercer, que de petit devia ser el típic nen que llença la pedra i amaga la mà, el que fuig mentre la culpa la carreguen els altres.
Discursos plens d’esperances, però també de rancúnies. Discursos que obliden, o amaguen, realitats o comissions fraudulentes. Discursos que trenquen consensos entre els propis independentistes, que cerquen confrontació enlloc de diàleg. Mentrestant un públic entregat escolta embadalit amb la nova samarreta de l’ANC mentre manté la paperina de xurros que ha comprat a un “chiringuito” de productes espanyols. Xurros espanyols? No pot ser , impossible! Ja de tornada cap a casa en Jordi Bilbeny i la seva colla de l’Institut de la Nova Història s’han posat estar a “investigar” i “documentar” la inqüestionable catalanitat dels xurros.
Molta gent a Perpinyà, amistats meves a Perpinyà, la “cosa” encara té corda per estona, No veig el final però m’agradaria que un dia la gent que viatgi en autocar en lloc d’en Llach canti al Gurruchaga i la seva Mondragón
Viaje con nosotros
si quiere gozar.
Viaje con nosotros
a mil y un lugar
y disfrute
de todo al pasar
y disfrute
de las hermosas historias
que les vamos a contar.
Segur que ens aniria millor a tots i totes.
Carme Valls Llobet
Metgessa i federalista
Autora del llibre Mujeres Invisibles para la Medicina. 2020. Capitán Swing
