Portem unes dies que els mitjans de comunicació no paren de bombardejar-nos amb la propagació del Covid-19. Primer Xina, després Japó, Singapur, Corea del Sud, Iran i Itàlia. L’epidèmia s’estén ja a 40 països, amb més de 80.000 afectats i ja la tenim a tocar, ja ha arribat a Barcelona. Una crisi mundial que afecta al comerç , les comunicacions, les relacions personals. Un tràngol que fa aflorar el millor -la solidaritat- però també el pitjor -boicots, racisme- de la nostra societat.
Suspensió de congressos, escoles tancades, cadenes de producció aturades, vacances forçoses, vols anul•lats, aïllaments i quarantenes voluntàries i també d’obligades. Ciutats i pobles incomunicats…
La coordinació de les autoritats sanitàries és imprescindible, un problema global necessita d’una resposta global. Els remeis casolans no serveixen, cap zona del planeta n’està lliure del possible contagi, la lluita contra el nou virus ha d’estar coordinada. Tot i que encara no sabem quines seran les conseqüències, si finalment el Covid-19 es convertirà en uan espècies de nova grip, cal començar a tenir clar que la solució sanitària trigarà en arribar.
El que sí podem afirmar és que la solució al problema no és local. Que beure tres cullerades de ratafia diàries no ens curarà. Potser, per alguns, el remei de la ratafia ens farà més catalans però la realitat és que seguirem amb el virus global.
Ui, me’n acabo d’adonar, jo no volia parlar del coronavirus, volia parlar de la Meridiana, del Torra, del procés però no sé perquè m’ha sortit això. Casualitat?
Carme Valls Llobet
Metgessa i federalista
Autora del llibre Mujeres Invisibles para la Medicina. 2020. Capitán Swing
