El passat 16 de Novembre la Fundació Campalans va organitzar la IV Convenció Federalista, amb l’assistència de molts companys i companyes de les esquerres catalanes. Un dels principals atractius de la jornada va ser la participació de representants de diferents ideologies de l’espectre polític en una mateixa taula, en la que es va poder parlar i compartir sense aldarulls, crits o desqualificacions.
Joan Tardà, Jésica Albiach, Ferran Pedret, Jose Manuel García Margallo i Nacho Martin Blanco varen enfocar la seva opinió sobre el federalisme, des de posicions divergents en quan a la distribució del poder central i perifèric i el concepte de sobirania. Sí es va poder evidenciar, però, que el paradigma federal ha de ser tingut en consideració, per l’èxit que ha mostrat en altres països i també per ser capaç de resoldre problemes complexos amb una perspectiva de llarga durada.
Què ha quedat clar que aporta el federalisme? Com va dir en Manuel Cruz, president del Senat en funcions, es “l’expressió política del concepte de fraternitat” i, en una Espanya que no ha pogut assolir en llarg de la seva història la diversitat dels seus pobles, podria significar una solució clara i definitiva per a la equitat territorial i el respecte a les diferències culturals i socials. No només facilita un marc de pensament basat en la lògica i la raó, al disposar d’instruments explícits de distribució del poder i de la riquesa, si no que permet una relació radial entre els estats federals, no sent sempre dependents de l’estat central. Però hi ha dos aspectes que son essencials en la construcció federal: la convicció de l’Estat federal de que la descentralització i subsidiarietat són més eficaces que el control central, per una banda, i que els estats federats estiguin en condicions similars d’assumir quotes elevades d’autogovern i, alhora, de responsabilitat.
Si aquest moment històric es caracteritza per alguna cosa, a banda de la incertesa global, la desigualtat creixent i la crisi dels valors democràtics, que afecten a gran part del món occidental, és per que hem arribat a la consciència clara, a Espanya, de que cal avançar en un nou model de convivència entre els pobles, de que el sistema de les autonomies se’ns ha quedat petit i que una reforma federal cal ser entomada, sense presa però sense pausa, per donar sortida a aquest país, i els països que hi conté.
Alguns poden dir que els partits de dreta no voldran sentir-ne parlar d’un canvi a la Constitució Espanyola, però som molts, molts més, que pensem que no es pot defugir d’aquesta oportunitat. Que calen els lideratges i les voluntats fermes per fer-ho, un gran consens institucional i alçada de mires per començar un camí que, de fet ja es pot començar amb la Constitució actual, millorant el sistema de finançament, fent un reconeixement explícit dels fets diferencials culturals i lingüístics, afavorint la cooperació entre regions per a oferir millors serveis a la ciutadania i amb un nivell de govern central que defineixi estratègies globals, creï els mecanismes de col·laboració i progrés institucional i legislatiu, posi a Espanya, en definitiva, en el lloc d’Europa que pot lluitar, des de les esquerres, contra els populismes creixents al continent.
Ens hem fet grans i el vestit ens queda petit, les sabates ens fan mal i ens cal aire per a créixer en un sistema basat en la equitat que permeti a tota la ciutadania gaudir dels mateixos drets i serveis de qualitat sense dependre on han nascut o on viuen. Si alguna cosa hem patit aquests darrers anys a Catalunya ha estat la foscor de la rancúnia, la limitació de pensament en el greuge continu, la incapacitat per construir res des de la impotència i la ofensa. I també la incomprensió dels poders centrals, la manca de sintonia amb la població catalana i la escassa imaginació per cercar camins de diàleg. El que esperem sigui el proper govern a Espanya ens il·lusiona en aquest sentit: nous representants davant una nova taula, per jugar un joc diferent, amb la cooperació com a base, els indicadors socials i econòmics com a instruments, orientats a un projecte compartit que respecti les particularitats de cada element, la mirada cap endavant i la responsabilitat vers les generacions futures.
Més federalisme ara a Espanya, a Catalunya, amb el suport europeu i l’alçada de mires que aquesta nova transició demana.
Isabel Sierra
@IsabelSierraNav
Federalista
Molt bona cronica jo no vaig poder anar per p
operacio recent d la q estic en rehabilitacio pero ja m havien dit q va estar super intetesant i esperem q per sobre de les racunies i insolidaritats s imposin per les solucions federals de cooperacio,fraternitat i leialtat.
Salutacions.