Un sol poble. Una sola llengua. Una sola idea. Aquest és el país que volen, sembla. Un país reduït a la mínima expressió, tancat, provincià i totalitari. Cada dia ens en donen mostres. Algunes causen alarma, altres passen desapercebudes. I altres, com la que protagonitzarà aquest Àtom, toquen el moll de l’os de la qüestió.
El passat 14 de novembre, el poeta Joan Margarit rebia el Premi Cervantes, el “Nobel” de les lletres espanyoles. Era el primer cop que un escriptor que s’expressa també en català guanyava el guardó. Ràpidament va rebre felicitacions del ministre de Cultura, del president del Govern espanyol i de moltes altres autoritats i intel·lectuals. Però no en va rebre cap, ni pública ni privada, del president de la Generalitat ni de la consellera de Cultura. Van tardar 24 hores en fer-ho, i enmig de fortes pressions mediàtiques.
Per què no ho van fer, em pregunto. Perquè el premi es diu Cervantes? Perquè l’atorga el Govern espanyol? Sigui quina sigui la resposta demostra, un cop més, l’activisme partidista d’un Govern de llums curtes que només il·luminen els qui pensen com ells.
La cultura és arrel, sava nova i branques que s’enlairen a la nova llum. És, per tant, obertura, coneixement, anàlisi i visió de futur. És tradició i innovació. És, en definitiva, construcció individual i col·lectiva. Com més nutrients li donem, més rica i plural creix. I la pregunta és, com creixerà la cultura dels qui no hi veuen més enllà del melic i reneguen i menyspreen els qui no segueixen la seva causa de llengua única i pensament únic amb fervor irracional i cec? No vull ni pensar-hi perquè la resposta, per evident, m’aterra! Ja n’hem tingut massa mostres, de la barbàrie del pensament únic.
Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
El Govern se equivoca. Con hechos así solo promueve el enfrentamiento y alimenta el odio.
Gracias Margarita por escribir en Català, por escribir en Castellano por ser un ciudadano del mundo.