Acabem l’any amb el compromís del Departament d’Educació (D’E) d’impulsar el projecte Escola Nova 21 que va néixer de la mà de la Fundació Bofill, la UOC, la UNESCO i la Caixa. El va començar un reduït grup d’escoles i ara inclou 481 centres ―públics i privats―, més de disset mil educadors, més de dos-cents mil alumnes i un 15% d’escoles d’alta complexitat.
Proclamen que l’escola ha de desenvolupar competències per a la vida: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conviure… Pilars que serveixen per a tota la vida i que van ser proposats per la UNESCO l’any 1996.
Ara, el D’E s’hi apunta gratis ―les altres entitats van posar personal i diners. El D’E vol impulsar el projecte durant tres anys amb l’objectiu de consolidar-lo, potenciar el treball de col·laboració entre escoles, generar canvis i aliances entre les administracions…
La Renovació Pedagògica ha existit sempre: des de Ferrer i Guàrdia, les escoles de la República o les innovacions educatives de la transició amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat… Els responsables de l’educació s’hi apunten amb les mans a la butxaca: sense cap pla concret, sense formació per al professorat, amb ràtios altes… Comptant només amb la motivació del professorat,―amb els sous retallats i congelats―. I la secundària? Amb trenta alumnes per aula, s’hi apuntarà? És la gran preocupació de les famílies…
En definitiva, el professorat, entusiasta i motivat, s’encarrega d’introduir canvis per millorar l’educació, tasca que hauria d’encapçalar l’administració… Aquest tipus de renovació té una llarga tradició a casa nostra.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Q vols dir q és un bluf gens original i ara les administracions s’apunten el tanto?