D’aquí a uns dies sembla/diuen/llegeixo que sortirà la sentència de la Manada.
Els fets a plena llum: una presumpta violació en grup a una jove de dinou anys als Sanfermines 2016. Els autors estan en presó preventiva per la gravetat dels fets. Els testimonis no van dubtar que era una violació per l’estat de xoc en què van trobar la noia. La tardança a dictar sentència sembla motivada per l’excés de casos de la Sala Segona de Pamplona i per l’elaboració d’una argumentació molt raonada… El lema del feminisme va ser: «nosaltres et creiem».
I els fets amb una certa ocultació: a les dones de les forces armades que s’atreveixen a denunciar violacions, els surt doblement car. Surten “companys” de l’agressor per negar-ho. Resultat: agressors absolts i al cap d’un temps, víctimes jutjades i condemnades per denúncies falses. Esperem i no oblidem. Una justícia que triga, que absol de manera sospitosa, que qüestiona les víctimes per ser dones… És un abús molt injust.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Una sentència molt injusta