«No sé si lo han notado pero la política ya no es un teatro. Es el mundo del espectáculo. Así que montemos el mejor espectáculo de la ciudad”. Frank Underwood, House of Cards
I House of Cards -una de les sèries polítiques de moda- és un veritable espectacle. És aquí on hem arribat? La realitat ja acaricia amb les puntes dels dits la ficció i hem entrat de ple en la política-espectacle, la que prioritza massa sovint la posada en escena? Sembla que sí. No cal que us en detalli exemples, segur que en teniu en ment, tant de nacionals com d’internacionals. I és això el que volem? Vull pensar que no, que aconseguirem fer prevaldre de nou l’essència de la política, que és ser la ciència i l’art de governar.
I aquí em ve al cap una altra sèrie de culte, Borgen, que defensa la política com la manera de cambiar la societat, buscant la inclusió i la construcció de consensos, fugint dels blocs; i ho fa sense l’espectacle i l’articifialitat de House of Cards. Hi ha menys espectacle, sí, però més humanitat i realisme.
«Los daneses lo agradecerán. Creo que he hecho lo que más le conviene a mi país”, diu Birgitte Nyborg, la protagonista de la sèrie. Borgen es mostra com l’essència de la política en majúscules i House of Cards com l’essència de l’espectacle suprem. Amb què ens quedem? Jo ho tinc clar. Més Borgen i menys House of Cards.
«Si vamos a construir juntos una nueva Dinamarca, debemos inventar una nueva forma de hacer política”, Birgitte Nyborg, Borgen.
Periodista i escriptora
@iolandapamies
