20 de novembre de 2025 Jordi Hereu. Ministre d’Indústria i Turisme – “Fabricant el futur d’Europa. Transformar per avança”

Jordi Hereu Boher (Barcelona, 1965), és Ministre d’Indústria i Turisme del Govern d’Espanya des de novembre de 2023.
És llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UPC, i Màster en Direcció i Administració d’Empreses (MBA) per l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses, ESADE.
Amb anterioritat a la seva incorporació al Govern, Jordi Hereu va ser President de Hispasat i de Idencity Consulting, així com patró de la Fundació Fòrum Ambiental, assessor de BCL Barcelona Centre Logístic.
Entre 2006 i 2011, Hereu va ser Alcalde de Barcelona, on prèviament havia exercit els càrrecs de Tinent d’Alcalde de participació ciutadana, solidaritat i cooperació, Regidor President de l’Àrea de Seguretat i Mobilitat, Regidor del Districte de Sant Andreu, Regidor del Districte de Les Corts i Gerent del Districte de les Corts.
Amb anterioritat, Jordi Hereu va anar també Director de Màrqueting Nacional en CILSA, Centre Intermodal de Logística S.A, i responsable de màrqueting del Projecte ZAL Port 200.0
Està casat i és pare de dos fills.
Pots veure el vídeo de la seva intervenció a : https://youtu.be/K16cybFjZH4
16 d’octubre de 2025 Dani Vilaró. Portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya – “Els drets humans, trepitjats per l’autoritarisme i l’amenaça al sistema internacional”

Dani Vilaró és periodista especialitzat en drets humans i cooperació al desenvolupament i també escriptor. Ha treballat en premsa, ràdio i mitjans digitals i des de 2010 és responsable de comunicació d’Amnistia Internacional Catalunya. També és professor de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i té publicats dos llibres de relats: “Si em toques, cauré”, Premi Ciutat de Badalona, i “La vida elàstica”, premi Ciutat de Terrassa. Actualment és vicepresident del PEN català, organització d’escriptors que treballa per la llibertat d’expressió i l l’alliberament d’escriptors empresonats al món.
Si vols veure el vídeo de la seva intervenció : https://youtu.be/UA27K0QvRuc
22 de setembre de 2025 Belén López Sánchez. Secretaria General de CC.OO a Catalunya – “El sindicalisme de classe davant l’ascens de l’extrema dreta”

Belén López Sánchez (les Masies de Voltregà1976) és una sindicalista catalana i la primera dona a exercir com a secretària general de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), càrrec que va assumir el 10 d’abril de 2025. Filla d’una família d’origen gallec, López va créixer en un entorn laboral que va donar forma al seu compromís obrer. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública i un màster en lideratge organitzatiu. Va treballar com a professora de formació professional a l’INS Vallvera de Salt.
La seva trajectòria sindical va començar a Vic i Girona on va exercir diferents càrrecs dins de CCOO, entre els quals la de delegada al Departament d’Ensenyament l’any 2019, i posteriorment va exercir com a secretària de Socioeconomia, Afers de la Dona, Comunicació i Organització, abans de convertir-se en Secretària General de CCOO a la demarcació de Girona.
Coneguda per la seva perspectiva feminista, defensa uns horaris laborals racionals i un habitatge assequible.
Si vols veure la seva intervenció : https://youtu.be/9yab3ZSQI6E
19 de juny de 2025 Marc Marginedas. Periodista – “Rússia l’amenaça global”

Marc Marginedas (Barcelona, 1967) és un periodista català que ha exercit com a corresponsal de guerra.
Ha cobert conflictes a l’Iraq (2003-2010), l’Afganistan (2006-2010), la crisi de Darfur el 2004 i l’ofensiva d’Israel al sud del Líban el 2006. També va cobrir la Primavera Àrab a Tunísia i Líbia. Fins fa poc, era corresponsal a Moscou.
El setembre de 2013, mentre treballava com a corresponsal d’El Periódico, va ser segrestat a Síria, prop de Hama, i va ser alliberat el març de 2014.
Ha rebut diversos premis, entre els quals el Premi Cirilo Rodríguez de periodisme al millor corresponsal a l’estranger (2013), el Premi Nacional de Comunicació (2013), el Premi José Couso de Llibertat de Premsa (2014) i el Premi Luka Brajnovic de Periodisme (2019).
És autor,entre d’altres el llibre Banca Catalana: Més que un banc, més que una crisi (1985). I “Rússia contra el món”. També ha estat professor del Màster Universitari en Periodisme Avançat. Reporterisme Blanquerna-Grup Godó de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Actualment és vicepresident de l’ONG Solidaritat i Comunicació (SICOM) i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
15 de maig de 2025 Marina Subirats. Exdirectora de l’Instituto de la Mujer i catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat de Barcelona – “Els homes principals víctimes de l’actual model de masculinitat”

Marina Subirats i Martori, nascuda a Barcelona l’any 1943, és una sociòloga destacada especialitzada en la sociologia de l’educació i la sociologia de les dones.
Va cursar els seus estudis superiors a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filosofia l’any 1965. El 1992, va obtenir una càtedra de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on posteriorment es va convertir en professora emèrita el 2006.
Al llarg de la seva carrera, Subirats ha contribuït significativament als camps de l’educació i la coeducació, així com a l’evolució dels rols de gènere. La seva obra també ha abordat l’estructura social de Catalunya.
Més enllà de l’àmbit acadèmic, Subirats ha participat en la funció pública. Va ocupar el càrrec de directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Afers Socials des de 1993 fins a 1996. També va ser regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona des de 1999 fins a 2006, i va exercir com a cinquena tinent d’alcalde des de 2003 fins a 2006.
Les seves contribucions han estat reconegudes amb diversos honors, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi el 2006, el Premi Català de Sociologia el 2011, el Premi Aspàsia el 2016 per la seva tasca en defensa de la igualtat de gènere, i la Medalla d’Honor de Barcelona el 2023. També és doctora honoris causa per la Universitat de Valladolid a Palència (2018), la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2021) i la Universitat de Girona (2021). El 2023, va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Algunes de les seves publicacions destacades inclouen:
El empleo de los licenciados (1981)
L’escola rural a Catalunya (1983)
Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta (1988)
Con diferencia. Las mujeres frente al reto de la autonomía (1998)
Mujeres y Hombres. ¿Un amor imposible? (coescrit amb Manuel Castells, 2007)
Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI (2012)
Forjar un hombre, moldear una mujer (2013)
De mares a filles. La transmissió de la feminitat (2023)
3 d’abril de 2025 David Mier. Doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra – “La independència judicial i l’amenaça populista”

Doctor en Dret per la Universidat Pompeu fabra – Tesi doctoral: «Independencia judicial y desafío populista»,
-Estança d‘ investigación a Scuola Superiore Sant’Anna (Pisa, Italia). Octubre 2022 – febrer 2023 – Estança d’ investigació en el Instituto Max Planck de Dret Públic Comparat i Dret Internacional (Heidelberg, Alemania) octubre-novembre 2024.
Participació a diferents projectes d’investigació a destacar:
Des de 01/2020: “Projecte d investigació finançat pel Ministerio de Universidades de España” “Grup de Dret Constitucional, Europeo i de la Integració Supranacional” a la Universitat Pompeu Fabra.
01/2017 – 31/2019 Projecte d’investigació finançat per la Generalitat de Catalunya «Grup de Recerca en Dret Constitucional, Europeu i de la Integració Supranacional» (2017SGR- 00549).
Autor de varies publicacions de les que destaquem:
MIER GALERA, D. & CERVANTES, A., «Populismo y reelección indefinida en América Latina: Perspectivas desde el Sistema Interamericano de Derechos Humanos», en SAIZ ARNAIZ, A. (dir.), Impacto y desafíos a medio siglo de la Convención Americana sobre derechos humanos, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2021, pp. 353-37
MIER GALERA, D. (2023). Martinico, Giuseppe, Filtering Populist Claims to fight populism: The Italian case in a comparative perspective, Cambridge University Press, Cambridge, 2021, 215 p. Estudios de Deusto, 71, 1, pp. 411-417.
MIER GALERA, D. (2023). El derecho represivo de Franco (1936-1975) de Marc Carrillo, Madrid, Trotta, 488 p. Revista de Dret Històric Català., 21, pp. 165-173
26 de febrer de 2025 Rafa Martínez. Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona- “Multifuncionalitat militar i democràcia: una convicència perillosa”

Rafa Martinez és catedràtic de Ciència Política i de l’administració de la Universitat de Barcelona. Doctor en dret amb una tesi sobre el Partit Socialista Francès . Premi extraordinari de doctorat i premi nacional de recerca en pau, seguretat i defensa del Ministeri de Defensa l’any 2003. Es Investigador Principal del Grupo emergente de investigación GRAPA: www.ub.edu/grapa
Ha estat professor ajudant a les universitats de Pau i Saragossa. Tutor de la UNED i col•laborador de la UOC. Ha impartit docència continuada a les universitats de Lió II, Catòlica de l’Uruguai i Centreamericana del Salvador. Ha tingut estades de recerca a la Fondation Nationale des Sciences Polítiques a París i al departament de Ciència Política de la Universitat de Yale.
Ha estat Vicerector de la Universitat de Barcelona (2008-2009), Director d’estudis de la llicenciatura en ciència política de la UB (1998-2005), director d’estudis de la llicenciatura en dret de la UB (2007-2008), Secretari del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política (2008). Ha estat membre de l’Advisory Board del RC24 Armed Forces and Society de l’IPSA (2008-2014) i membre de l’Advisory Board de la Secció Defense, Public Security and Democracy de LASA (2013-2015).
15 de gener de 2025 Joaquim Prats Cuevas. Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona- “Perquè serveix l’informe PISA”

Joaquín Prats Cuevas (València, 21 de març de 1949) és un historiador i didacta de la Ciències socials especialitzat en la Didàctica de la Història, en l’anàlisi dels sistemes educatius i en la història de les universitats. Conegut per la defensa de la història en el sistema educatiu i per la renovació dels mètodes d’ensenyament d’aquesta disciplina. També destacat pels seus estudis sobre avaluació i qualitat educativa1. Actualment és investigador, catedràtic emèrit de l’àrea de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona i president de l’Ateneu UB.so del tiempo. Relato del relevo generacional en España” Debate, 2023
“El terremoto silencioso. Influencia del relevo generacional en la transformación del comportamiento electoral en Cataluña” CIS, col·lecció Monografías 315, 2019
12 de novembre de 2024 Oriol Bartomeus. Director de Ciències Polítiques i Socials – “El vot a l’extrema dreta alemanya: el mirall europeu”

Oriol Bartomeus és doctor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) amb la tesi: “La influència del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya”
Director acadèmic i de recerca a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. També és professor associat al departament de Ciència Política i Dret Públic, Universitat Autònoma de Barcelona i del Màster en Màrqueting Polític, ICPS-UAB
Darreres publicacions:
“La immigració a Catalunya: un debat construït? Percepcions i actituds de la ciutadania sobre laimmigració”, amb Lucía Medina. Quaderns ICPS, juliol 2024
“El peso del tiempo. Relato del relevo generacional en España” Debate, 2023
“El terremoto silencioso. Influencia del relevo generacional en la transformación del comportamiento electoral en Cataluña” CIS, col·lecció Monografías 315, 2019
“El terratrèmol silenciós” Eumo Editorial, 2018
Col·labora habitualment a mitjans de comunicació com El País, Agenda Pública, Política&Prosa, Foundation for European Progressive Studies, El Periódico de Catalunya i Diari Ara
2 d’octubre de 2024 Albert Dalmau. Conseller de Presidència – “La tercera transformació de Catalunya”

Nascut a Barcelona el 1990. Conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya
És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, perfil en Relacions Internacionals per la Universitat Pompeu Fabra (2009-2013). També va participar en el programa London and Global Cities, Governance, Planning and Design (2014) a la London School of Economics Executive Summer School.
Va iniciar la seva experiència professional en l’àmbit privat l’any 2013 a Barcelona Global, una associació privada, independent i sense ànim de lucre, on va assumir les tasques de coordinació de projectes. Gràcies a la seva formació universitària i al seu pas per Barcelona Global, va centrar el seu interès en el paper de les ciutats, les seves àrees metropolitanes i les regions en el desenvolupament econòmic, les relacions internacionals, la col•laboració publico-privada i l’atracció de talent. Aquest interès el portà a incorporar-se a l’àmbit públic l’any 2016, assumint la responsabilitat de Cap de Gabinet de la mà del llavors Segon Tinent d’Alcalde, d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona. Jaume Collboni.
Aprofitant la reestructuració del govern municipal de l’any 2019, passà a exercir de Gerent d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica i posteriorment a encarregar-se de la Gerència Municipal (CEO) de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2023.
En aquesta darrera etapa, cal destacar la seva contribució a la recuperació de les finances municipals afectades pels efectes de la pandèmia, juntament amb la negociació i aprovació dels darrers quatre pressupostos municipals i el retorn a l’equilibri pressupostari, així com l’aprovació del Pla d’Inversions Municipals. Alhora, va impulsar una agenda de transformació i modernització de l’administració, i ha coordinat els esforços per la consecució i organització de la Copa Amèrica a Barcelona, així com el desplegament Barcelona Green Deal, l’agenda urbana i econòmica per revitalitzar noves zones estratègiques de la ciutat.
11 de juny de 2024 Joan Antón Mellón – “Derecha radical. Oleada reaccionaria mundial”

Joan Antón Mellón és catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Doctor en Història Contemporània.
Pertany al grup de recerca “Observatori del sistema penal i els drets humans”. Ha exercit la docència a diverses universitats d’Espanya, Itàlia, EE.UU., Mèxic, Colòmbia, Equador i Costa Rica. Algunes de les seves publicacions més rellevants són: Las ideas políticas en el siglo XXI. Ideologias y Movimientos Políticos Contemporáneos, Fascismo Clásico (1919-1945) y sus epígonos. Nuevas aportaciones teóricas, y Islamismo yihadista: radicalización y contraradicalización.
En el seu darrer llibre La nostalgia fascista del futuro tracta sobre com les societats contemporànies, des del darrer terç del segle XX han experimentat el creixement d’una onada reaccionària mundial en la qual fenòmens com Trump, Bolsonaro, Milei, Meloni, Abascal constitueixen algunes de les manifestacions regionals. El rostre contemporani de la contrarevolució que anhela un passat.
24 d’abril 2024 – Carmen Domingo – “La cultura de la cancelación, no es cultura, es censura”

Carmen Domingo (Barcelona, 1970) És escriptora, té gairebé 30 llibres publicats d’assaig, narrativa i teatre. Actualment col·labora amb El País (Catalunya i Nacional) i Ethic en opinió i a Babelia, a Revista de Libros i a Le Monde Diplomatique, parlant de cultura. Durant anys ha col·laborat en cultura i opinió amb diferents emissores de ràdio (RNE, Com Radio, Racc1) i en programes de televisió (Quatro, 8TV). En l’actualitat està acabant l’assaig ” La Transición: De excluidas a protagonistas. Mujer y política en España (1975 – 1983)” i és la comissària per a la Biblioteca Nacional de l’Exposició “María Lejárraga: Una voz en la sombra”. En el seu últim llibre #cancelado. El nuevo macartismo, dissecciona la cultura de la cancel·lació:
19 de març 2024 – Raquel Sánchez – “Turisme i infraestructures, claus dels present i futur del país”

Va néixer a Gavà (Barcelona) el 1975. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret del Treball i Seguretat Social per la Universitat Pompeu-Fabra. Des del febrer del 2014 fins al juliol del 2021 ha estat alcaldessa a l’Ajuntament de Gavà.
Entre el 2007 i el 2011 va ser tinent d’alcalde de l’àrea d’Economia i Hisenda, Recursos Humans i Serveis Generals i portaveu del Grup Municipal Socialista en aquest Consistori. Posteriorment, entre el 2011 i el 2015, va ser tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Promoció Econòmica, Medi Ambient i Sostenibilitat i, alhora, portaveu del grup socialista..
El 2015 fins al 2019 va ser nomenada vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Baix Llobregat i també, vicepresidenta segona de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima fins al 2021.Des del 2019 fins al 2021 ha estat vicepresidenta institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i vicepresidenta del Comitè Executiu d’Airport Regions Council.
Del 2021 al 2023 va ser Ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya. Actualment és presidenta de Paradores de Turismo.
24 de gener 2024 – Emma Vallespinós – “La síndrome de la impostora”

Emma Vallespinós va néixer a Barcelona. És llicenciada en Humanitats i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i màster de Periodisme UAM-El País.
Ha desenvolupat tota la seva carrera professional a la Cadena SER, primer a Hoy por Hoy i actualment a La Ventana de Carles Francino, on, entre altres funcions, coordina la secció dedicada als llibres. A més, col·labora al programa Cualquier Tiempo Pasado Fue Anterior de Neus Concostrina.
La literatura, la maternitat, la salut mental i el feminisme en són els principals interessos. “No lo haré bien” és el seu primer llibre i neix de la necessitat de trobar una resposta a la inseguretat de les dones i a la síndrome de la impostora.
30 de novembre 2023 – Andreu Claret – “París érem nosaltres.Debat sobre literatura i història”

Andreu Claret i Serra (Ax-les Thermes, França, 26 d’agost de 1946) és un periodista i escriptor català. Va tenir una destacada participació en la lluita contra el franquisme, com a periodista i membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). va ser detingut en dues ocasions i empresonat a la Model de Barcelona Nomenat membre del Comitè Central del PSUC l’any 1977, formà part del Comitè Executiu(1981). Va ser director del setmanari Treball, òrgan del PSUC, i de la revista teòrica del partit, Nous Horitzons. Va ser membre de la direcció del Partit Comunista d’Espanya, des del 1983 fins al 1986 en què va deixar tota activitat política per tornar al periodisme. Ha dirigit diverses institucions dedicades al diàleg en l’àmbit mediterrani.
Ha escrit diversos llibres de ficció: El secret del brigadista, Venjança, El Cònsol de Barcelona, 1939. La caiguda de Barcelona, París érem nosaltres. I de no ficció: El Area Metropolitana de Barcelona, Gestión o Caos,(coordinador). Portugal: Hablan los capitanes, Joan Reventós, biografia.
Ha estat guardonat amb diversos premis i en destaquem Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, per la seva novel•la “París érem nosaltres”
19 d’octubre 2023 – José Manuel Pérez Tornero – “Intel·ligència artificial, periodisme i democràcia”

Nascut a Almeia el 1954, Catedràtic del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i director la Càtedra UNESCO de la dita universitat i, entre el 2021 i el 2022, Pérez Tornero va ser president de RTVE. Ha estat nomenat responsable del Programa de Cooperació en matèria d’alfabetització mediàtica i diàleg intercultural de la UNESCO. La seva tasca és la promoció de les polítiques públiques d’alfabetització mediàtica i digital, fer front al desafiament sociocultural, ètic i polític que representa l’emergència de la intel·ligència artificial profunda i promoure el periodisme de qualitat.
4 juliol 2023 – Xavier Rius Sant – “La ultradreta que ve”

Qui és Josep Rius Sant? Nascut a Barcelona el 1959, és periodista i escriptor especialitzat en conflictes internacionals, immigració, terrorisme i ultradreta. Sóc ateu. He treballat 32 anys a l’ensenyament com a mestre i professor de geografia i història. Vinculat a moviments pacifistes els anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, vaig publicar diversos llibres sobre l’objecció de consciència i el pacifisme.Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els dels Balcans (Bòsnia i Kosovo) i Món Àrab, amb articles d’anàlisis, informació i reportatges fotogràfics. Ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid, i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. Conflictes bèl·lics, ultradreta i el fet migratori són algunes de les temàtiques de les que escriu. Ha publicat diversos estudis com El libro de la inmigración en España, editat el 2007 per Almuzara o Xenofòbia a Catalunya, publicat el 2011 en el que explico i analitzo el creixement de la ultradreta.Ara col·labora al Periódico, El Punt Avui (sobretot de política internacional) i Nació Digital amb articles d’opinió i d’informació (i també a la seva edició comarcal Nació Manresa, notícies del Moianès). Fins 2014 col·laborava també a El País. A COM Ràdio dirigia l’espai o secció setmanal Conflictes del Món i participava també a les tertúlies del Tots X Tots És autor de sis llibres, coautor alguns més, i va col·laborar de manera regular a l’AVUI, Nou Diari, Diari de Barcelona, El Observador, El Independiente, El Mundo, El Triangle i El Temps, i ocasionalment a altres mitjans. Entre 1989 i 1995 va participar en la redacció o ser autor d’alguns capítol dels anuaris del Centro de Investigación para la Paz (CIP).
7 abril 2023 – Josep Burgaya – “Paissatge després de la batalla”
Qui és Josep Burgaya?. És professor i assagista. Doctor en Història Contemporània per la UAB és professor titular de la Universitat de Vic (Uvic-UCC), on exerceix de degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i habitualment realitza estades a universitats d’Amèrica Llatina. Articulista de premsa, participa habitualment als mitjans, conferenciant i assagista, els seus últims llibres publicats han estat El Estado de bienestar y sus detractores. A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis (Octaedro, 2013), La Economía del Absurdo. Cuando comprar más barato contribuye a perder el trabajo (Deusto, 2015), guardonat aquest darrer amb el Premi Joan Fuster d’Assaig. També ha publicat Populismo y relato independentista en Cataluña ¿Un peronismo de clases medias? (El Viejo Topo, 2020), La manada digital. Feudalismo hipertecnológico en una democracia sin ciudadanos (El Viejo Topo, 2021) y, el último, Tiempos de confusión. De la clase adscriptiva a la identidad electiva

12 abril 2023 – Jean Wyllys – “Disemi-nación del odio: la desinformación y el ascenso de la extrema derecha en Brasil”

Qui és Jean Wyllys? de Matos Santos (Alagoinhas, Brasil, 10 de març de 1974) Periodista, escriptor i investigador, exdiputat del congrés de Brasil. El 2011 va ser elegit diputat federal pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) de Rio de Janeiro, i ha estat un dels parlamentaris brasilers més actius pel que fa a la defensa dels drets humans, especialment en relació als drets LGBTI. Amb el triomf de Jair Bolsonaro a les eleccions generals del Brasil el 2018, després de rebre diverses amenaces de mort, va dimitir del seu càrrec i es va exiliar a Europa. Va ser columnista del diari Correio da Bahia, i ha publicat diversos llibres.
21 febrer 2023 – Rafael Jorba – “El paper dels mitjans durant el procés”
Rafael Jorba (Igualada, 1956). És periodista. Inicià la seva trajectòria professional a la premsa comarca. (Vida, on publicà el primer informe sobre La presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació de l’Anoia). S’incorporà a la redacció de Mundo Diario l’any 1975, primer com a corresponsal de l’Anoia i, després, a la secció de Catalunya. Fou redactor d’El Periódico de l’any 1978 al 1982, diari del qual va ser posteriorment sotsdirector. A l’estiu del 1982 participà en la posada en marxa de l’edició catalana de El País. Va treballar a TVE-Catalunya com a director del programa Comarques (1983) i cap dels Serveis Informatius (1988). L’any 1990 s’incorpora a La Vanguardia. Del 1993 al 1997 fou corresponsal del diari a París. A la tornada, fins al setembre del 2002, n’ocupà la sotsdirecció. Redactor d’opinió –va escriure la secció diària Bloc de notas (2004-2005)– i coordinador del consell editorial (2005-2006). Va participar en la creació de l’edició catalana del diari. Ha estat conseller de pluralisme del CAC (2006-2010). És autor, entre d’altres, dels llibres Catalanisme o nacionalisme (Columna, 2004) i La mirada del otro. Manifiesto por la alteridad (RBA, 2011). Ha estat guardonat amb els premis de periodisme Diario Madrid i Salvador de Madariaga. És cavaller de l’Ordre National du Mérite de la República francesa. Actualment és membre del consell de redacció de política&prosa i secretari del Comitè Editorial de El Periódico de Catalunya.

18 gener 2023 – Xavier Arbós – “Federalisme: monarquia o república”

Xavier Arbós és catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona. És llicenciat i doctor en Dret per aquesta universitat, i diplomat en estudis avançats per l’Institut d’Estudis Polítics de París. Ha estat becari «Jean Monnet» a l’Institut Universitari Europeu de Florència i degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. Ha estat President Internacional de l’Associació d’ Estudis Canadencs. Participa en diversos mitjans de comunicació i col·labora a diferents diaris, entre d’altres a La Vanguardia, El País i El Periódico de Catalunya.
30 novembre 2022 – Ester Pujol – “Una perspectiva de gènere sobre la política local”
Esther Pujol Martí (Barcelona, 1967) és experta en gestió pública, després de 30 anys d’experiència en sector de l’administració local. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, Màster en Administració Local per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Lideratge Polític per la mateixa universitat.
Feminista, es considera una defensora de sector públic capaç de generar valor per la societat. És coautora -juntament amb Ma Rosa Benedicto, Sara Berbel, Maribel Cárdenas i Estrella Montolío- de “Imbatibles. La edad de las Mujeres”, una contra narrativa sobre la invisibilitat de les dones a partir dels 45 anys.
Ha viscut a Madrid durant els anys 2000-2005, on va cursar Màster en Avaluació de Polítiques Públiques a la Universitat Complutense de Madrid i va estar becada per aquesta universitat per cursar el títol d’Experta en Polítiques de Gènere per la Unió Europea. Durant aquest anys a Madrid, va dedicar-se a la consultaria privada però sempre des d’un enfocament al sector públic. Va participar en projectes del Banc Interamericà de Desenvolupament, l’Instituto de la Mujer, la Fundació Luis Vives, entre d’altres. Actualment ha finalitzat el Programa Executiu de Col·laboració Públic-Privada a ESADE, essent actualment la Directora de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Ha estat Alcaldessa de Tiana des de 2011-2019; més de 10 anys Primera Secretària de l’Agrupació Socialista de Tiana i ha desenvolupat diversos càrrecs orgànics al PSC.

24 octubre 2022 – Carlos Jiménez Villarejo – “Memorias de un fiscal anticorrupción”

Carlos Jiménez Villarejo ex-fiscal anticorrupció.
Va ser cofundador de l’associació Justícia Democràtica i per aquests anys també va militar en el PSUC. El 1973 va sofrir un trasllat forçós a Osca per la defensa dels drets humans. En la dècada de 1980, en la seva tasca com a fiscal, va interposar una querella a Jordi Pujol pel cas Banca Catalana, que finalment va acabar amb un sobreseïment judicial dels consellers del banc.
El 1995 va assumir la prefectura de la Fiscalia Especial Anticorrupció, lloc del qual va cessar el 2003. Aquest cessament imposat durant el Govern del PP el va dur a la jubilació voluntària. Jurista demòcrata i d’esquerres especialitzat en la lluita contra els paradisos fiscals.
Ha participat i/o recolzat diferents llistes electorals de partits d’esquerres.
6 juliol 2022 – Silvia Carrasco – “La causa feminista és la causa de l’estat de dret”
Silvia Carrasco és professora d’antropologia social de la UAB, especialista en desigualtat i diversitat. S’ha centrat en la relació entre migracions, educació i integració social amb més de 25 anys de recerca nacional internacional, des d’una perspectiva de classe i gènere. És presidenta de Feministes de Catalunya.

7 juny 2022 – Henry de Laguerie – “El big bang polític francès”

Henry de Laguérie, Periodista de ràdio, televisió i premsa escrita a Barcelona. Corresponsal a Espanya, de vegades a Portugal o al sud de França. Informes, directes, anàlisis. Notícies generals i esports. RTBF, France 24, La Depêche du Midi, Le Parisien, Radio Canada
4 maig 2022 – Gemma Galdon – “Algoritmes ètics per a una societat més justa”
Gemma Galdon és analista de polítiques públiques , especialitzada en la vigilància, l’impacte social, legal i ètic de la tecnologia, les ciutats intel·ligents, la privacitat, les polítiques de resiliència i l’actuació policial. Doctora en vigilància, seguretat i polítiques urbanes. Ha treballat a l’Institut Transnacional (TNI, Amsterdam), l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la Investigació (UNITAR), l’Institut Català de Seguretat Pública. Membre de la Red latinoamericana de Estudios de la Vigilancia (LASSN). És membre del consell assessor internacional de Privacy International . Analista habitual en televisió, ràdio i premsa. Les seves publicacions han abordat temes relacionats amb la biometria, la proliferació de la vigilància en entorns urbans, , la relació entre la privacitat i la tecnologia i les ciutats intel·ligents. L’any 2017 va quedar finalista al Premi europeu per a dones innovadores i al 2020 va ser seleccionada Emprenedora Social per Ashoka. El 2021, la revista Forbes va realitzar-li una entrevista exclusiva sobre la importància de l’auditoria d’algoritmes.
En l’àmbit polític, fou membre del consell estatal de Podemos entre 2014 i 2016 i responsable de l’àrea de tecnologia, privacitat i seguretat el 2014.

29 març 2022 – Steven Forti – “Extrema dreta 2.0. Què és i com combatre-la”

Steven Forti és investigador de l’Institut d’Història Contemporània de la Universitat Nova de Lisboa i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves investigacions se centren en els feixismes, els nacionalismes i les extremes dretes a l’època contemporània. Entre les seves publicacions destaquen “El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion i Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras” (2014); amb Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez i Vilalta (eds.), ” “El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017)” (2017); amb Francisco Veiga, Carlos González-Villa i Alfredo Sasso, ” Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfascismo y nazbols” (2019). És membre dels consells de redacció de CTXT, Política & Prosa, Il Mulino i Spagna Contemporanea.
23 febrer 2022 – Gabi Colomé – “Com està el pati?”
Gabi Colomé és politòleg i professor titular de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’ICPS a més de ser membre fundador de l’Associació de Comunicació Política (ACOP).
Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la UAB (1981). És doctor en Ciència Política per la mateixa universitat des del 1988. Posteriorment, i des del 1991, és professor titular de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va participar a l’USIA Program, convidat pel Departament d’Estat per seguir la campanya presidencial nord-americana del 1988. A més, va ser membre del Consell Assessor del CIS (2010-2011), Consell Assessor Fundació Catalunya-Europa, l’Associació Espanyola de Ciència Política i de l’Administració (AECPA) i de l’American Association of Political Consultants (AACP).
Ha estat assessor de Josep Borrell i Joan Clos i exerceix com a professor de Ciència Política a la UAB i Director del Màster en Màrqueting Polític en aquesta universitat.

31 gener 2022 – Cesáreo Rodríguez-Aguilera – “Què passa amb Rússia i Ucraïna?”

Cesareo Rodríguez Aguilera és Catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Doctor en Dret i Llicenciat en Història Contemporània. Ha publicat setze llibres sobre qüestions de política comparada i teoria política, així com més de cinquanta articles a revistes especialitzades i vint capítols en obres col·lectives. Ha investigat en centres acadèmics de Roma, Torí, Milà, Florència, París, Lió, Londres, Edimburg, Brussel·les i Mannheim. Les principals línies actuals de recerca se centren en els partits polítics i la integració europea.
29 novembre 2021 – Carlos Vallejo Calderón i Pedro López Provencio – “50 anys de l’ocupació de la SEAT”
L’any 1969 Carlos Vallejo Calderón entra a treballar a SEAT. L’any 1970 es detingut i torturat durant 20 dies a la prefectura de la Via Laietana. L’empresonen a la Model de Barcelona. Després de sortir en llibertat condicional el detenen de nou i l’acomiaden de SEAT. Amb l’indult i l’Amnistia Laboral de 1976 reingressa a SEAT, on esdevé secretari del Comitè d’empresa i secretari general de CCOO de SEAT, essent fundador del Comitè Europeu de VW. L’any 1986 és escollit conseller del Comitè Econòmic i Social Europeu.
Ha estat responsable de Relacions Internacionals de la Federació Estatal del Metall de CCOO, de la Federació Sidero-metal·lúrgica de CCOO de Catalunya i de la Unió del Barcelonès. Ha presidit el Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT. Actualment presideix l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Presideix del Consell de Participació del Memorial Democràtic. L’any 2018 rep el premi Memorial Lluis Companys i l’any 2019 la Medalla d’Honor de Barcelona.
Pedro López Provencio és advocat i ex-sindicalista. Nascut a Múrcia, emigrat a Barcelona amb quatre anys, entra a treballar a SEAT l’any 1967 . Membre de CCOO des del 1964 i afiliat al PSUC el 1971. Acomiadat de SEAT l’any 1971, processat pel TOP., Va treballar en el despatx d’Albert Fina i Montserrat Aviles i amb l’amnistia laboral va tornar al seu treball a l’oficina de Métodos del taller 7 de SEAT. Els darrers anys va treballar com a advocat a l’Administració.
Participa activament en la lluita per rescatar de l’oblit les lluites i els sacrificis dels treballadors i treballadores de SEAT.

27 octubre 2021 – Oriol Bartomeus – “Quatre anys després: què ha canviat i què ha quedat de l’octubre de 2017?”

Oriol Bartomeus és Doctor en Ciència Política, especialitzat en comportament electoral a Catalunya. És professor associat a la UAB i docent del Màster en Marketing Polític a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS)

A causa de la Covid-19, hem hagut d’interrompre la celebració dels nostres debats presencials habituals.
13 març 2020 – Ana Polo – “Què passarà a les properes eleccions als EEUU?”

Ana Polo és politòloga, assessora política, speechwriter, professora universitària, consultora de comunicació i bloggera. Ha col·laborat com a consultura de comunicació per a organismes internacionals. Va participar a la campanya presidencial de Barack Obama.
13 febrer 2020 – Laura Freixas – “El paper de la cultura en la desigualtat entre homes i dones”
Laura Freixas Revuelta (Barcelona, 1958) és una escriptora catalana, autora de novel·les, relats, assajos, autobiografia i diaris.
Va estudiar en el Liceu Francès de la seva ciutat natal. Va obtenir una llicenciatura en Dret el 1980, però sempre s’ha dedicat a l’escriptura. Va ser coneguda, per primera vegada, el 1988 per la seva col·lecció de contes El asesino en la muñeca. Posteriorment ha publicat un altre llibre de relats (Cuentos a los cuarenta, 2001), diverses novel·les (Último domingo en Londres, 1997, Entre amigas, 1998, Amor o lo que sea, 2005 i Los otros son más felices, 2011), una autobiografia (Adolescencia en Barcelona hacia 1970, 2007), i un volum del seu diari (Una vida subterránea. Diario 1991-1994, 2013).
Va dirigir un nombre monogràfic de Revista de Occidente consagrat al diari íntim a Espanya (juliol-agost de 1996). És columnista de La Vanguardia; ha estat crítica literaria per El País. El 1996, va compilar i va escriure el pròleg per a una antologia de relats d’autores espanyoles contemporànies: Madres e hijas (amb nou edicions en el seu primer any de publicació); el 2009 va compilar i va prologar Cuentos de amigas.
Ha estat col·laboradora de revistes literàries com Mercurio, Letras libres, Revista de libros. Ha investigat el paper de la dona en la literatura; fruit d’aquestes recerques va ser el seu influent assaig Literatura y Mujeres (2000)

4 febrer 2020 – Ferran Vallespinòs – “Emergència climàtica i Tsunami Democràtic!

Ferran Vallespinós (Montcada i Reixac, Barcelona, 1948) és doctor en Ciències Biològiques. Ha estat professor universitari, investigador científic del CSIC, consultor ambiental a diversos països i també alcalde de Tiana (Barcelona) durant dotze anys. Ha treballat en el món editorial amb la traducció de nombrosos llibres d’italià, anglès i francès; també redactor del Diccionario Enciclopédico Grijalbo. El 2014 va creuar l’Atlàntic, juntament amb dos companys, en un veler de 12 metres, va navegar per diverses illes del Carib i, de tornada, va patir un accident a mil quilòmetres de l’illa més propera (Saint Martin). Aquesta aventura ha estat, en part, font d’inspiració de la seva primera novel·la. Ha publicat diversos llibres de la seva especialitat científica.
9 gener 2020 – Matías Carnero
Matias Carnero va néixer l’any 1968 a Barcelona. El 1987 comença a treballar per a la SEAT com a operari de muntatge. El 1990 és escollit delegat al comitè d’empresa de SEAT Zona Franca i el 2003 esdevé president del comitè d’empresa de SEAT Martorell. També des d’aquell any és membre del Comitè Europeu i del Comitè Mundial del Grup Volkswagen. El 2009 entra a formar part del Secretariat Nacional de la UGT de Catalunya com a secretari adjunt a la Secretaria General i des del 2013 al 2016 és secretari general adjunt del sindicat. Des del 2016 és President de la UGT de Catalunya

13 novembre 2019 – Víctor M. Amela – “Ser entrevistador durante 22 años“

Víctor M. Amela, nacido en Barcelona, 1960, es periodista y novelista. Desde 1984 firma en “La Vanguardia”, y es decano de la crítica televisiva en la prensa española. Es co-creador de “la contra” de “La Vanguardia”, dónde ha publicado 2.400 entrevistas desde hace 21 años… Colabora en programas de radio (RAC1) y televisión (La Sexta, TVE), y ha impartido clases de periodismo y comunicación en Universidades de Barcelona, Zaragoza, Girona y Castellón. Es autor de ensayos (“Història cultural de l’audiovisual”, “La televisió-espectacle”, “Antología de citas”, “Algunas cosas que he aprendido”, “Grandes contras”, “Casi todos mi secretos” y “Los Inspiradores de Amela”), y de cuatro novelas: ”El cátaro imperfecto” (2013), “Amor contra Roma” (2014), “La filla del capità Groc” (premio Ramon Llull 2016) y “Yo pude salvar a Lorca” (2019, finalista de Semana Negra de Gijón). Ha merecido premios como el “Continuarà” de RTVE (2019), el Gaudí de la Fundació Gresol (2019), el de la Asociación de la Prensa de Madrid, el del Gremi d’Editors de Catalunya, el Protagonistas, dos Micrófonos de Plata, el Antonio Mompeón Motos, el Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques, el Ferrer Eguizábal de Periodismo, el Àngel de Bronze de la Comunicació, el Goliads, “La Llança” d’Òmnium Cultural y la Gran Cruz de Oro de la Agrupación Española del Fomento Europeo.
26 setembre 2019 – Xavi Casinos – “Maçons: mites i secrets“
Xavi Casinos és periodista i escriptor. Va començar la seva carrera el 1982 a El Periódico, on va dirigir la secció Gran Barcelona. També ha estat cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat de COM Ràdio, entre altres càrrecs relacionats amb la comunicació al sector privat i a l’administració pública. Actualment és director de comunicació de l’Ajuntament de L’ Hospitalet I col·labora en varis mitjans de comunicació, on destaca la sèrie Barcelona Secreta a lavanguardia.com. Especialista en maçoneria, ha publicat els llibres ‘La maçoneria a Barcelona’, ‘Quién es quién masónico. Masones hasta en la Luna’, ‘Franco contra los masones’, ‘Passejades per la Barcelona maçònica’, Barcelona maçònica’ i ‘Masones. 100 inventos y aportaciones a la humanidad’.

11 juliol 2019 – Rosa María Calaf – “El repte d’informar al segle XXI quan s’instal·la la mentida“

Rosa María Calaf és nascuda a Barcelona el 17 de juny de 1945. Llicenciada en dret i periodisme. Beca institucions europees (Universitat lliure Brussel·les), ciències polítiques (cursos d’extensió de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles). Va ser la corresponsal més llarga i variada de TVE, amb 25 anys de carrera a l’estranger. Ha informat sobre política i economia, conflictes i catàstrofes, cultura i societat. Ha explicat els fets i s’ha reunit amb els personatges que han modelat la història de les quatre darreres dècades.
Va obrir la corresponsalia a Moscou per a la Unió Soviètica, la de Viena pels països de l’est-Balcans i també la de Hong Kong per la regió d’Àsia-Pacífic. Va reestructurar el corresponsal de Buenos Aires per a Sud-Amèrica. A més, ha estat corresponsal a Nova York per als Estats Units i el Canadà, a Roma per Itàlia i el Vaticà i a Pekin, per a la Xina i Àsia.
Va formar part del planter de TVE entre 1970 i 2009. Va ser membre de l’equip fundador de la televisió a Catalunya TV3 com a directora de programació i producció 1982-1983. Pre-jubilada amb l’ ERE de TVE, actualment es dedica a la docència i divulgació a escoles, universitats, associacions, etc. i col·labora amb diverses institucions i ONGs. Ha visitat 183 països i continua viatjant en Off-Road CAR.
6 juny 2019 – Lluís Rabell –“Tot esperant l’esquerra“
Lluís Rabell és traductor, llicenciat per la Universitat de Montpellier. Activista de les diverses lluites socials i ciutadanes. En particular, cal destacar que en la lluita veïnal va ser president de l’ Associació de Veïns de l’ Eixample Esquerre i de la Federació d’ Associacions de Veïns de Barcelona. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel Grup Catalunya Sí que és Pot i president d’aquest grup parlamentari.

28 març 2019 – Jordi Alberich – “Trenta anys de la caiguda del mur de Berlín. De l’eufòria al desconcert“

Jordi Alberich és nascut a Barcelona el 1958 és llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE, especialitzant-se en economia de la Comunitat Econòmica Europea. En el àmbit professional privat, és President de la companyia M&A Fusiones y Adquisiciones, que fundà l’any 1988, activitat que compagina amb altres en el món de la comunicació i el turisme.
En el món institucional privat, és una persona molt vinculada amb el Cercle d’ Economia, del que n’és Assessor General. Fou el seu Director del any 1988 al 2018. Vocal de la Junta Directiva de Foment del Treball Nacional i responsable del seu think tank des de 2018. Fundador, junt amb Josep Ramoneda, de la revista d’assaig La Maleta de Portbou, és co-Director de la Escola Europea de Humanitats, iniciativa desenvolupada conjuntament amb Fundació la Caixa.
Fou militant de Unió Democràtica de Catalunya des del any 1976, i membre fundador del partit Units per Avançar. Participa en diverses iniciatives que pretenem articular un espai social i polític moderat a Catalunya. Col.labora regularment amb El Periódico, Crónica Global, i és membre del col.lectiu Treva i Pau, que publica a La Vanguardia.
14 febrer 2019 – Sara Berbel – “Política econòmica des de la perspectiva de gènere“
Doctora en Psicologia Social i post-graduada en Anàlisis y Conducció de Grups per la Universitat de Barcelona. Actualment és Directora General de Barcelona Activa i Gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’ Ajuntament de Barcelona.

10 gener 2019 – Jordi Amat – “Mentrestant, idees per construir una nova normalitat política“

Nascut a Barcelona l’any 1978, és escriptor i filòleg. Dirigeix el quinzenal El Món de Demà i col·labora al diari La Vanguardia, tant a les pàgines d’opinió com al suplement Cultura/S. És autor, entre d’altres, de la biografia Com una pàtria. Vida de Josep Benet, de la crònica La confabulació dels irresponsables i de l’assaig d’història cultural i política “Largo proceso, largo sueño”.
29 novembre 2018 – José Montilla – “No enganyar la gent, una condició indispensable“
José Montilla Aguilera (Iznájar 1955). Des de l’any 1978 forma part del PSC on ha estat Primer Secretari. Ha estat alcalde de Cornellà, president de la Diputació de Barcelona, Ministre d’ Indústria i president de la Generalitat. Actualment és senador en representació del Parlament de Catalunya.

18 octubre 2018 – Joan Coscubiela – “Empantanats“

Polític, sindicalista i advocat, va néixer l’any 1954 al barri de la Barceloneta. Fill d’un treballador del metall a qui, des de molt petit, ja visitava a la presó. El seu pare va ser condemnat per les seves activitats sindicals i polítiques durant el franquisme. Ell mateix , posteriorment, també va anar a la presó per la mateixa causa. És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (UB). Després de col·laborar en els despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores, va participar en la creació del Gabinet Jurídic de Comissions Obreres, on va exercir com advocat de la Federació de la Construcció. Després del IV Congrés de Comissions Obreres, CCOO de Catalunya, va assolir la responsabilitat de la Secretaria de Relacions i Acció Institucional. Fou Secretari General de Comissions Obreres de Catalunya des del sisè congrés (desembre de 1995), substituint Josep Lluís López Bulla, fins al 4 de desembre de 2008. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva defensa dels drets econòmics i socials dels treballadors.
Ha estat diputat al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya (període 2011-2015 i 2015-2017 respectivament).
El 7 de setembre de 2017, el discurs de Joan Coscubiela en el Parlament de Catalunya, que denunciava la il·legalitat de les lleis independentistes del 6 i 7 de setembre i la vulneració de drets que comportaven, va tenir un gran ressò davant l’opinió pública i va ser l’inici del seu “lapìdament” per haver posat de manifest l’atac als valors democràtics bàsics.
És autor del llibre Empantanados. Una alternativa al soviet carlista (Ediciones Península, 2018). En aquest llibre parla del fets que el procés independentista ha generat i del seu paper com a parlamentari del grup que integrava Podemos a Catalunya.
21 juny 2018 – Carles Castro -“El poder català en el seu laberint. Viatge electoral a la destrucció d’un oasi polític”
Carles Castro Sanz (Barcelona, 1955) és doctor en Ciències de la Informació, redactor i analista electoral del diari La Vanguardia i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Autor del llibre Relato electoral de España. Las claves de la alternancia en el poder durante tres décadas i Retrato electoral de Catalunya. Claves para comprender tres décadas de elecciones catalanas.
Forma part de l’equip docent del Màster en Màrqueting Polític de l’Institut de de Ciències Polítiques i Socials (UAB), del Màster en Creativitat Estratègica en Informació Audiovisual (UAB) i del Màster de Comunicació Política i Institucional de la UPF. També ha estat professor de Redacció Periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Periodisme de Precisió del Màster en Periodisme BCN-NY (UB y Columbia University).

10 maig 2018 – Roger Molinas -“Pseudohistòria i mitologia del nacionalisme”

Nascut a L’Hospitalet de Llobregat (1981) es llicenciat el història per la UAB, especialitzat en arqueologia prehistòrica. Ha dirigit i col·laborat en nombrosos projectes d’arqueologia preventiva o d’investigació Barcelona, Rubí, Sant Boi, Sabadell, Gavà, Figuerola del Camp o Montmeló, entre altres. Ha publicat articles d’investigació sobre la mineria prehistòrica i romana, la gestió de la ramaderia en època prehistòrica o els rituals funeraris a l’Edat del Bronze, així com també el llibre “Patrimonicidi” (Edicions Les Llums, 2014) sobre la destrucció de jaciments arqueològics durant la bombolla de la construcció.
Políticament ha format part d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a L’Hospitalet, així com moviments LGBT i per la protecció del patrimoni cultural i ambiental. Milita a ICV L’Hospitalet i assessora al grup municipal de Canviem L’Hospitalet en temes de patrimoni cultural. També es conegut per la seva militància a les xarxes socials, amb el blog “Reflexions d’un Arqueòleg Glamurós”.
15 març 2018 – Argelia Queralt – “Reforma de la Constitució. Solució al problema català?“
Argelia Queralt Jiménez és doctora en Dret i és professora agregada (Acreditada a Titular d’Universitat, 2011) de Dret Constitucional en la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Participa activament en diferents projectes de recerca i és membre del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus. Les seves principals línies de recerca són la protecció judicial dels drets i llibertats fonamentals i els processos d’integració política. És autora d’aproximadament 30 publicacions i dues monografies: ‘El Tribunal d’Estrasburg: una jurisdicció internacional per a la protecció dels drets fonamentals’ (2003) i ‘La interpretació dels drets: Tribunal d’Estrasburg del Tribunal Constitucional’ (2008) (Premi Nicolas Pérez 2006). També s’ha dedicat a l’estudi de l’organització territorial de l’Estat, els drets de participació i als estudis de gènere. És membre de la Junta de l’Associació de Constitucionalistes Espanyols (ACE).
Actualment és la directora editorial d’Agenda Publica.
Ha realitzat visites d’estudi al Tribunal Europeu de Dret Humans i a la Corte Interamericana de Drets Humans. Ha realitzat estades de recerca a l’Institut Universitari Europeu (Itàlia), a la Universitat Lumière (Lyon II, França) i a l’Institut Max Planck de Dret Públic Comparat i Dret Internacional de Heildeberg (Alemanya).

18 gener 2018 – Carme Sánchez Martín -“Té el sexe ideologia?“

Manresana de naixement, castelldefelenca d’elecció i psicòloga clínica-sexòloga de professió. Ha estat vinculada a diferents ONG’s (Creu Roja i Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat) i associacions professionals (Col·legi de Psicòlegs i Associació de Planificació Familiar).
Llicenciada en Psicologia per la UAB i màster en Sexologia i Psicoteràpia Integradora per la Universitat de València, exerceix com a psicòloga clínica, terapeuta i sexòloga a l’Institut de Sexologia de Barcelona, del qual és codirectora. És professora i tutora del màster de Sexologia Clínica i Salut Sexual de la Universitat de Barcelona.
Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació (Catalunya Ràdio, Ràdio4, Ara), i ha fet d’assessora en programes de ràdio i televisió, així com en llibres de divulgació i en institucions públiques i empreses privades.
Ha publicat recentment el llibre El sexe que volem les donesl’autora recull casos reals i desenvolupa un concepte clau: el sexe és un joc, el joc dels adults.
16 novembre 2017 – Milagros Pérez Oliva – “Política i gestió de les emocions“
Milagros Pérez Oliva és periodista de El País des del 1982, on ha desenvolupat diferents càrrecs i responsabilitats, entre ells el de Defensora del Lector entre 2009 i 2012. Actualment és membre de l’equip d’editorials i col·labora com analista a diferents mitjans, entre ells la cadena SER, TV3, Cat Radio y RTVE. També és membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.

21 setembre 2017 – Carme Valls Llobet – “Federalisme per construir ponts i enderrocar murs“

Nascuda a Barcelona (21 de Maig de 1945), estudia a la Facultat de medicina de la UB de 1962 a 1968. Delegada de curs i subdelegada de Facultat. Col·labora en la Constitució del SDEUB (Sindicat democràtic d’estudiants) i a la seva Assemblea Constituent (“caputxinada”). Del 64 al 68 coordina el grup Universitari (Universitat Popular) branca del grup Força Socialista Federal.
Dedicada a la assistència en Medicina Interna y Endocrinologia, des de 1988 dirigeix el programa “Dones, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d’anàlisi i programes sanitaris) i promou la Xarxa estatal de Professionals de la Salut per la Salut de les Dones (REDCAPS). Des de 1996 participa en la Associació Cívica “Catalunya Segle XXI” i des de 1998 a l’organització del grup democràtic “Ciutadans pel Canvi”.
Des de 1999 fins 2006 Diputada al Parlament de Catalunya por el grup Socialista- CpC. Des de 2005 fins 2011, presideix la Fundació Catalunya Segle XXI a on va dirigir el projecte de Gestió de la diversitat teixint aliances federals amb la resta del Estat Espanyol i Europa. Ha coordinat el llibre “Hacia una España plural, social y federal”i es autora de diverses publicacions científiques.
El seus dos últims llibres son: “Mujeres, Salud y Poder”( 2009 Càtedra), i “ Salud y Medio Ambiente” (En premsa, Càtedra).
Actualment Vicepresidenta de la Associació de Federalistes d’esquerres. I membre de la Junta de la Associació catalana per una Gobernança Mundial.
13 juliol 2017 – Jordi Oliveres – “La casta que mana de veritat“
Jordi Oliveres és llicenciat en Ciències de la Informació (1985). Es va iniciar professionalment a Ràdio Estudi Esplugues, ràdio local d’Esplugues de Llobregat i a l’Ajuntament d’aquesta ciutat del Baix Llobregat. Ha treballat al Diari de Barcelona i El Mundo de Catalunya. També a coi·laborat amb l’Avui, El Periódico, El País, Ara, Diario Crítico, ElDiario.es i ara està a El Triangle. També ha passat per COMRàdio i la Xarxa de Televisions Locals i la Diputació de Barcelona.
És coautor dels següents llibres: Jordi Pujol, llums i ombres (Debate); ¿Quién es Jordi Pujol? (Debate); Los intocables (pocos, poderosos e impunes) (Debate) i Legado de cenizas (Stella Maris).

8 juny 2017 – Joan Herrera – “Ciutat: estratègies per reindustrialitzar-la i reverdir-la“

Va néixer l’any 1971 a Barcelona. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, especialitzat en dret urbanístic i dret del medi ambient. L’any 1991 va començar a militar a Iniciativa per Catalunya , al barri del Besòs (districte de Sant Martí). Ha estat Coordinador Nacional de Joves amb Iniciativa des del 1996 fins al 2000. Sota la seva direcció, l’organització juvenil es va definir com a ecosocialista, definició que posteriorment també assumiria com a pròpia l’organització política de referència de JIC, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).
A la 6a Assemblea Nacional, el novembre del 2000, va ser designat portaveu de la formació ecosocialista, i també responsable de Moviments Socials, fins al gener de 2004. El 2004 va encapçalar la llista d’ICV-EUiA al Parlament espanyol. Des de l’inici de la VIII Legislatura (març de 2004) és portaveu del grup parlamentari d’Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya en el Congrés dels Diputats. Ha estat portaveu d’IU-ICV en les comissions de Medi Ambient, Energia, Ha estat ponent, entre altres, de la llei de Memòria Històrica.
A l’abril de 2007 va ser escollit vicepresident d’ICV. Va encapçalar la candidatura d’ICV a les eleccions generals de març de 2008. Va ser escollit a la novena assemblea d’ICV, Secretari General de la formació, i l’any 2013 va ser nomenat coordinador nacional, juntament amb Dolors Camats cárrec que va exercir fins a març de 2016.
És actualment patró de la Fundación Energías Renovables, dirigeix l’escola superior de quadres del sindicat CCOO i imparteix classes a la Universitat de Girona, com a professor associat. La batalla energètica és l’eix vertebrador de la trajectòria d’aquest advocat, especialitzat en Dret Urbanístic i Medi Ambient. Així ho demostra el fet de què Herrera fou un dels primers diputats que va parlar de pobresa energètica
30 març 2017 – Diosdado Toledano – “Renta Garantizada de Ciudadanía“
Activista y dinamizador social, se define como comunista internacionalista desde 1966. Sindicalista durante mas de 36 años. Miembro de la Asamblea Politico-Social de IU y de Socialismo 21. Es el portavoz de la comisión promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de renta garantizada de ciudadanía. y como tal fue una de las quince personas que realizaron una huelga de hambre en su defensa en diciembre de 2016.
Miembro fundador de EUiA en representación de Col. Esquerra Alternativa. Participó en las luchas estudiantiles contra la dictadura desde el SDEUB y en la organización Universidad Popular de FSF. Militó posteriormente en el marxismo revolucionario y participó en las actividades de CCOO bajo el franquismo, primero en las COJ, después en Pegaso (1969) y SEAT (1971) donde fue despedido por su participación en las luchas de la fábrica. Detenido en verano de 1971 en una asamblea de CCOO en Sant Boi pasó a prisión hasta su puesta en libertad. Organizó comités de soldados durante el servicio militar en el campamento de reclutas y el cuartel de cazadores de Montaña en Lérida hasta que desertó para eludir la orden de prisión militar al ser acusado de asociación ilegal en el POR. Pasó a la clandestinidad hasta que se exilió en Francia donde militó en la LCR y en la IV Internacional, militancia que nunca abandonó. Regresó clandestinamente a España, colaboró en la lucha por la amnistía laboral reingresando en SEAT en 1978.

29 novembre 2017 – Jordi Hereu – “Sense projecte no hi ha ciutat“

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE. Va ser membre de les associacions d’estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988. El 1991 s’incorporà com a responsable de màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constituí l’empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona. Va ser alcalde de Barcelona entre el 29 d’agost de 2006i el 30 de juny de 2011.
23 febrer 2017 – Emma Riverola – “Converses”
L’Emma Riverola va dedicar-se a escriure desprès de treballar durant molts anys en el sector de la publicitat, Actualment és columnista a El Periódico de Catalunya i a la revista Woman. També ha publicat articles a El País y en el suplement Yo, dona de El Mundo.

12 gener 2017 – Javier Pérez Andújar – “Converses amb un escriptor“

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, és autor de les novel·les Los príncipes valientes (2007), una de les cinc obres finalistes del Premi de Novel·la Fundación Lara, i Todo lo que se llevó el diablo (2010), ha estat editor i autor dels pròlegs de les antologies fantàstiques Vosotros los que leéis aún estáis entre los vivos (2005) i La vida no vale nada (2008). Ha estat traductor del còmic Astèrix a la llengua castellana i ha participat en els programes literaris de televisió Saló de Lectura (Barcelona Televisió) i L’hora del lector de TV3. Ha estat redactor en cap de la revista Taifa i ha escrit articles pel fanzine Mondo Brutto. Actualment col·labora amb el diari El Periódico, desprès de finalitzar una llargaetapa a El País, i escriu setmanalment a la pàgina web El Butano Popular.
L’11 de febrer de 2014 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. El 22 de setembre de 2016 pronuncià el pregó de les Festes de la Mercè,
17 novembre 2016 – Gemma Lienas – “Violència de gènere: arma letal“
Diputada al Parlament de Catalunya per Catalunya Si Que esPot. Es defineix com a escriptora, feminista, lectora compulsiva, defensora dels drets de les persones que han estat relegades a la perifèria del poder (dones, homosexuals, no catòliques, etc.) i convençuda que un món més just és possible.

7 juliol 2016 – Antoni Tamarit – “Panamá y las sociedades pantalla: un paraíso fiscal“

Toni Tamarit és Detectiu Privat diplomat per la UB i Director de Seguretat per la UVIC. Ha participat en diferents cursos i seminaris a Espanya, Rússia, Estats Units i Alemanya.
Professional de la investigació des del 1988, està especialitzat en intel·ligència i recerques relacionades amb el frau econòmic.
Ha treballat “in situ” a 38 països de tot el món. Va incorporar-se a Método 3 a finals dels anys 80 i, anys més tard, va crear la seva pròpia agència. L’any 97 va tornar a Método 3 per dirigir de forma autònoma la seva oficina a Madrid, on va romandre des del 1998 fins el 2010. Aquest any va deixar l’empresa per diferències amb la direcció. Actualment dirigeix la companyia .Bunker Detect y Castor and Pollux Consulting, amb seu a Barcelona.
19 maig 2016 – Victòria Camps – “En favor de la moderació. Una reflexió sobre l’ètica i la política“
Catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser senadora pel PSC-PSOE entre els anys 1993 i 1996 i consellera del “Consell Audovisual de Catalunya” entre 2002 i 2008. Actualment és presidenta de la “Fundació Víctor Grifols i Lucas” i membre del “Comité de Bioética de Cataluña”. Ha estat presidenta del “Comité de Bioética de España”.
Entre els seus llibres destaquen La imaginación ética, Virtudes públicas (Premio Espasa de Ensayo), Paradojas del individualismo, El siglo de las mujeres, La voluntad de vivir, Creer en la educación, El declive de la ciudadanía, El gobierno de las emociones (Premio Nacional de Ensayo). Le 2008 va ser guardonada amb el Premio Internacional Menéndez Pelayo. L’any 2014 va ser investida doctora honoris causa per la “Universidad de Huelva”.

14 abril 2016 – Roberto Daus – “Cambios e incertidumbres en Latinoamérica“

Roberto Daus és un periodista nascut a Buenos Aires i radicat a Barcelona des del 1970. És un habitual de diferents tertúlies polítiques a ràdio i televisió, on parla sobre política internacional i economia.
Ha dirigit programes en diferents emissores com Ràdio Miramar, Ràdio Salut, Cope Barcelona i COM Ràdio, Actualment dirigeix dos programes setmanals a Ràdio Terrassa: Milonguando i Latidos de América Latina.
10 març 2016 – Xavier Peytibí – “USA 2016: la fi d’Obama i el començament de quelcom nou“
És llicenciat en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Societat del Coneixement. Postgrau en Cultura de la Pau i Postgrau en Estructura de la Unió Europea DEA en Societat de la Informació i del Coneixement. És professor en diferents màsters i seminaris tant a Espanya com a Amèrica Llatina.
Treballa com a consultor polític a Ideograma, juntament amb Antoni Gutiérrez-Rubí, on centra la seva activitat en el desenvolupament de campanyes electorals, comunicació política i pública i comunicació estratègica. És organitzadors del Beers&Politics, que se celebra ja a 31 ciutats del món per fer possible la trobada d’entusiastes de la política en totes les seves formes. També és co-creador de la web Discursos (la història a través dels discursos dels seus líders) i de la revista Beerderberg.

14 gener 2016 – Jaume Reixach – “El Projecte final del Pujolisme“

En Jaume Reixach es defineix a si mateix amb aquestes paraules:
Vaig néixer l’any 1958 i, des de molt petit, ja volia ser periodista. Vaig començar a exercir la professió l’any 1976 i he treballat en nombrosos mitjans de comunicació de Barcelona. No suporto la censura -que continua existint- i per això vaig decidir fundar la revista EL TRIANGLE l’any 1990, que continua funcionant després de més de 25 anys i de la qual en sóc el director! També edito el diari electrònic www.eltriangle.eu. En aquests últims anys, des de la revista hem destapat nombrosos casos de corrupció i exclusives de gran impacte.
M’he especialitzat en el periodisme d’investigació, en temes polítics, econòmics i energètics. Considero que la informació no es pot segmentar, perquè està interrelacionada, i que cal tenir i donar una visió aprofundida de les notícies. M’interessa el “per què” i crec que aquesta és la tasca que ha de fer el periodista, més que no ser un “notari de tercera”.
He escrit, juntament amb altres companys, tres llibres: “Banco Catalana, más que un banco más que una crisis” (1985), “El lottogate” (1988) i “Jordi Pujol, historia de una obsesión” (1990). També participo sovint en programes de ràdio i televisió. El meu estil “canyero” i directe m’ha provocat alguns problemes judicials. L’últim: he estat condemnat per l’Audiència de Barcelona a pagar una multa per la difusió de l’enregistrament del dinar de La Camarga.
5 novembre 2015 – Siscu Baiges – “La crisi dels refugiats sirians“
Nascut el 16 d’octubre de 1956, Siscu Baiges és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Els darrers 17 anys s’ha especialitzat en temes vinculats a la cooperació, la solidaritat i la pau. Ha escrit el llibre “ONGD” i és coautor de “Las ONGs de desarrollo en España, los dilemas de la cooperación”. En aquest període, va treballar al programa “TotsxTots”, de Com Ràdio.
Actualment treballa als serveis informatius de La Xarxa
També ha treballat en d’altres mitjans de comunicació com Ràdio 4, Ràdio Gràcia, Ràdio L’Hospitalet, el Diari de Barcelona o els setmanari “El Món” i “El Triangle”.
És vicepresident de l’associació de periodistes “Solidaritat i Comunicació – SICOM”, dedicada, des de fa quasi 20 anys, a la difusió d’activitats solidàries i de cooperació al desenvolupament.
