Haig de començar dient que, després d’una temporada de pel·lícules extraordinàries, potser no seré massa justa amb La invitación. En veure-la no m’ha produït tanta emoció com altres de fa poc.
La veritat és que és una bona pel·lícula que posa damunt la taula aspectes de la relació de parella, sobretot pel que fa a la complexitat de la seva sexualitat.
Al seu dia vaig veure “Sentimental” de Cesc Gay i reconec que em va sorprendre més per la seva originalitat. No vaig veure l’obra de teatre “Els veïns de dalt” també de Cesc Gay, però em consta la fidelitat de les tres obres respecte al guió inicial. Per tot això haig de reconèixer que Cesc Gay la va clavar en fer aquest guió que segueix de total actualitat.
En aquest cas La invitación respon més a un estil nord americà i glamurós que “Sentimental”, però en les tres obres trobem unes similituds enormes fins i tot en alguns diàlegs.
Respecte l’argument, mantenen els mateixos plantejaments: un matrimoni de llarga durada, que es troba en plena crisi relacional i rutinària, convida a sopar els seus veïns de dalt amb l’excusa de mostrar la seva satisfacció per les seves obres recents; uns amfitrions que decideixen plantar cara als veïns per la confessió incòmoda d’escoltar massa sovint (i de manera molt sorollosa) mantenir relacions sexuals cada nit amb orgasmes espectaculars, sobretot de la dona. El sopar fa un gir inesperat i, curiosament ben rebut, quan els veïns de dalt, que viuen la seva sexualitat d’una manera totalment lliure, desinhibida i promíscua, acaben fent-los una invitació oberta a unir-se a ells en els seus jocs sexuals o orgies.
La presència dels veïns de dalt, acaba actuant com un mirall invertit. La incomoditat permanent i constant de la situació serveix perquè els amfitrions esclatin en una catarsi emocional tot fent-se retrets i reconeixent frustracions amagades entre ells i, surten a la llum picardies personals, manca de comunicació i desgast del seu propi matrimoni.
L’acció transcorre en un únic espai (el pis dels amfitrions), durant una sola nit i se sosté exclusivament gràcies a les converses i el xoc de personalitats entre els quatre únics personatges principals. Podem parlar d’un film amb un format teatral, i no és casualitat.
Els quatre protagonistes estan espectaculars i vull destacar Penélope Cruz que té uns diàlegs directes i àcids sobretot vers els amfitrions. Controla totalment la situació, provocant de manera explosiva i divertida a l’hora.
Cesc Gay ha aconseguit nou remakes entre teatre i cinema amb aquest guió, per tant ja podem parlar d’un clàssic. La pel·lícula “Sentimental” es va rodar originalment en castellà, tot i que posteriorment va estar doblada al català. En canvi l’obra de teatre va ser inicialment en català com “Els veïns de dalt” i posteriorment traduïda al castellà com “Los vecinos de arriba”. Altre cop podem estar contents de la influència d’aquestes arts en català.
Us ben recomano aquesta sàtira incòmoda d’embolics que fa passar una bona estona!
Pilar Gorina