L’Economia sènior motor de la societat

L’economia de les persones grans s’ha convertit en un dels motors més potents i estables de les societats avançades, tot i que sovint continua sent invisible en el debat públic i fins i tot expressament no reconeguda fruit de l’edatisme. Les dades recollides pel Centre d’Investigació Ageingnomics, pel Libro Blanco de la Silver Economy en España elaborat per CENIE i Oxford Economics, i per diversos estudis periodístics com el publicat a La Vanguardia sobre el consum dels majors de 55 anys, mostren que les persones de més de 50 i 65 anys sostenen una part essencial del consum, del PIB i de l’activitat econòmica, tant Catalunya com en el conjunt d’Espanya i d’Europa. La Silver Eeconomy és ja considerada la tercera economia mundial en volum, només per darrere dels Estats Units i la Xina, i a Europa els majors de 65 anys representen una riquesa estimada en 3,7 bilions d’euros, que els situaria com la dissetena economia del continent si fossin un país independent, segons les estimacions d’Oxford Economics.

A Espanya, l’impacte és encara més evident. L’article de La Vanguardia assenyala que el 60% del consum total del país ja el fan les persones de més de 55 anys, una dada que confirma la centralitat d’aquest segment en el sosteniment del comerç, els serveis i la demanda interna. El Centre Ageingnomics calcula que els majors de 50 anys generen aproximadament el 26% del PIB espanyol, uns 325.000 milions d’euros, i que aquesta aportació podria arribar al 33% el 2040 segons projeccions del Center for Strategic and International Studies. Aquestes xifres desmunten la idea que l’envelliment és un llast per a l’economia: al contrari, és un motor de creixement estable, resilient i contra cíclic.

També és rellevant el retorn social i fiscal de les pensions. Diversos estudis citats per Ageingnomics indiquen que cada euro de pensió retorna a la societat un 40% de les seves pensions en impostos directes i un 100% més en forma de consum i activitat econòmica induïda. Per tant per cada Euro de pensió hi ha un reton social de 1,4 €. Això significa que les pensions no són una despesa improductiva, sinó una inversió que manté viu el teixit econòmic i que genera ocupació en sectors com el comerç, la restauració, el turisme, la cultura, la salut i els serveis personals. A més, la generació del baby boom dels nascuts fins l’any 1964 serà la que es jubilarà amb pensions més altes de la història, cosa que reforçarà encara més aquest impacte.

El turisme és un altre àmbit on l’economia platejada és decisiva. Segons dades recollides per Ageingnomics i per informes sectorials citats en el Libro Blanco, els majors de 60 anys aporten aproximadament 3.500 milions d’euros anuals de despesa turística a Espanya i garanteixen més de 60.000 llocs de treball en un sector que, gràcies a ells, és menys estacional. A més, el 36% dels visitants estrangers que arriben al país pertanyen a aquesta cohort d’edat, un segment que viatja més fora de temporada, gasta més per estada i té una fidelitat més alta a les destinacions. Aquest comportament contribueix a estabilitzar el sector i a reduir la dependència dels pics estivals.

La capacitat de compra de la població sènior és igualment notable. El Libro Blanco de CENIE i Oxford Economics estima que la silver economy mobilitza centenars de milers de milions d’euros anuals a Espanya, i que a Catalunya representa un volum creixent vinculat al consum, al patrimoni i a la demanda de serveis especialitzats. Un indicador clau és la propietat immobiliària: el 81,8% dels habitatges estan en mans de persones de més de 65 anys, segons dades recollides per Ageingnomics. Aquest patrimoni, tradicionalment destinat a l’herència, està començant a transformar-se: un 37,7% dels majors encara pensa a deixar el pis als fills, però un 34,2% ja considera obtenir-ne rendiments en vida, sigui a través de lloguers, rendes vitalícies o altres fórmules de monetització per cobrir les seves despeses tant obligades com voluntàries. Aquest canvi cultural té un impacte directe en el mercat immobiliari i en la circulació de recursos dins l’economia.

A tot això s’hi suma un element sovint ignorat: la solidaritat intergeneracional. Segons Ageingnomics, el 53% de les persones de més de 65 anys ajuda puntualment fills o nets a nivell econòmic, i un 12% ho fa cada mes. Aquest suport, que no apareix en cap comptabilitat oficial, actua com un amortidor social que sosté famílies, estudis, projectes i situacions de vulnerabilitat. A més, en el 55,8% dels habitatges on viuen persones grans hi ha dues o més pensions, cosa que converteix aquests llars en nuclis d’estabilitat econòmica per a diverses generacions.

Finalment, el consum sanitari, sovint percebut com una càrrega, és molt inferior al que es creu. Les dades del CSIC i d’estudis citats per Ageingnomics indiquen que la despesa sanitària està més relacionada amb la proximitat a la fi de vida que no pas amb l’edat en si. Les projeccions fins al 2040 apunten que, tot i l’augment de la població gran, la despesa sanitària creixerà de manera moderada gràcies a la prevenció, la tecnologia i l’envelliment actiu.

En conjunt, totes aquestes dades mostren que la silver economy no només és un motor econòmic de primer ordre, sinó també un pilar de cohesió social, eina de reton social i de sostenibilitat del sistema de pensions. Lluny de ser un problema, les persones grans són una de les principals fortaleses econòmiques del país i un actor imprescindible per al futur de Catalunya i d’Espanya.