Fa uns dies, a la tarda, em vaig acostar , per a mi, a un nou espai d’exposicions, el Centre Martorell d’Exposicions. Es un Centre que es va inaugurar l’any 2024 en el recinte del Parc de la Ciutadella, concebut com un projecte per convertir aquest parc en una Ciutadella del Coneixement, tot i que l’edifici va ser el primer construït a Catalunya com a museu públic a finals del segle XIX.
El tema de l’Exposició era més que interessant i em va cridar prou l’atenció com per dedicar-hi un parell d’hores després de dies de celebracions nadalenques. I no em va decepcionar, vaig estar immersa en una reflexió personal sobre el TEMPS, un concepte tan fàcil i alhora tan dificil d’abordar. Perquè per reflexionar sobre el temps, l’exposició conté nocions d’història de l’univers, d’història del esser humà, de la seva capacitat de millorar amb tecnologia, nocions de ciència, biologia, física, les interpretacions culturals, etc.
L’exposició gira entorn a LA INVENCIÓ DEL TEMPS, i es planteja un seguit de preguntes: quin és el seu origen? com el percebem? quan apareix aquest concepte en la nostra ment?, etc. Ho fa des de dos grans àmbits que acullen dues sales respectivament, el temps percebut, el biològic, i el temps construït, com la mesura del temps fins a l’anàlisi de la predicció. Hi ha molts textos que requereixen una lectura atenta. També hi ha objectes, diagrames, taules interactives, dibuixos, fòssils, etc; és una exposició rica en l’expressió del contingut.
El temps percebut. Segons comença la Sala 1, el big-bang va originar el temps i l’espai fa uns 13.800 milions d’anys. Hem de pensar que la terra és molt més antiga que l’home, per això l’aparició de la ciència de la geologia ha estat cabdal per entendre el temps de la terra. Però a la terra no hi havia vida, la vida va aparèixer fa aproximadament 3.800 milions d’anys. Inicialment, unes primeres cèl·lules molt simples, desprès apareixerien els organismes multicel.lulars i només fa uns 530 milions d’anys apareixen els primers sistemes nerviosos centralitzats. Sembla que ja s’intueix en aquests organismes un “rellotge biològic” de 24 hores responent a la llum solar i anticipant-se al concepte de ritme de dia i de nit. Comença l’era dels cervells que integren informació sensorial, com ara la vista, amb mecanismes de memòria i presa de decisions, que ens conduiria a la capacitat de predir el futur a partir del passat.
La nostra espècie, Homo Sapiens, s’origina a l’Àfrica fa uns 300.000 anys. Tot i així no som els únics capaços de percebre el temps. Molts animals també ho poden fer però ens distingeix la nostra capacitat de mesurar el temps en totes les seves dimensions. I Darwin va demostrar que estem connectats a través del temps. Em vaig aturar una estona en el missatge de Darwin i l’arbre de la vida. Lynn Margulis ens explica “El passat ens envolta. La gran contribució de Darwin va ser demostrar que estem connectats a través del temps.” D’aquí que l’Homo Sapiens és fruit de l’evolució, del temps i de la capacitat d’adaptació. Seguim amb preguntes i respostes: el desenvolupament de la consciència, per què imaginem?, una de les grans preguntes Podríem ser immortals?, la consciència de la mort, l’eternitat i el límit de la vida,….
A la Sala 2 ens movem en el “Temps construït”, el temps és absolut com pensava Newton o és relatiu segons opinió d’Einstein?
Tothom té el mateix temps? El temps no és només un fenomen natural, també és una construcció cultural. Hem construït uns temps diferents per a cada model social. Per això, un proverbi senegalès pot dir “Les persones blanques tenen molts rellotges però poc temps.”
I per mesurar-lo, ja antigues civilitzacions van construir rellotges de sol i d’aigua, de sorra, calendaris, els babilonis van crear el sistema babiloni sexagesimal, base dels minuts, i els segons, rellotges de paret, de butxaca i de pulsera. La mesura del temps esdevé en ocasions una forma de control: el despertador, la sirena de la fàbrica, els rellotges de fitxar son sistemes de control del nostre dia a dia.
A Occident hem desenvolupat una visió lineal del temps, hi ha un inici, anem cap a una direcció i hi ha un final. Mentre que pobles originaris segles enrere varen concebre el temps com cercles on es repeteixen els esdeveniments.
L’organització del temps mesurat ens permet fer projeccions cara al futur, anticipar-nos, quan serà la propera collita, quan començarà a lluir més el sol? Però tot està predeterminat?
Segons Albert Eisntein, “la distinció entre passat, present i futur és només una il.lusió, per persistent que sigui.”
Cap el final de l’exposició apareixen conceptes com la teoria del caos., els forats negres, les ones gravitatòries,.. i d’altres com la relació del temps amb l’art, la música, la dansa i el teatre.
I hi trobem una altra gran pregunta: El temps existeix? “Entendre’l no és eliminar-lo, sino reconèixer com configura la nostra existència, consciència i capacitat d’imaginar”, explica un text de l’exposició. I encara més,” Cada nova pregunta ens acosta una mica més al cor del misteri. Perquè entendre el temps és, en el fons, una manera d’intentar entendre qui som, d’on venim i cap a on anem.”
LA INVENCIÓ DEL TEMPS la podem veure fins el 30/09/2027 i en paral·lel hi ha organitzades bon nombre d’activitats. Podeu consultar-les així com alguns textos en https://museuciencies.cat/exposicio_temporal/la-invencio-del-temps/
Molt recomanable.
Montserrat García Llovera