Fes un article, em diu una veueta interior des de fa dies. I ahir es va transformar en una veu exterior d’un bon amic.
Tothom sap que les notícies de la premsa són la meva font d’inspiració. De vegades per criticar-les, a voltes em provoquen incredulitat i d’altres em desperten l’esperit crític que tots portem dins. Des de fa dies penso a escriure un article, me’l penso, escric les primeres ratlles i una nova notícia em destorba de l’exercici iniciat. Començo a rumiar el nou article i a la nit el substitueixo. Em llevo i el word, amb ajuda o no de la IA, encara no ho he descobert, ha canviat de tema.
De totes les notícies que s’han amuntegat aquests dies n’hi ha dues que m’han cridat molt l’atenció: una el tema de la gamba vermella i els dies autoritzats per pescar a la costa catalana que cada any disminueixen més per exigències de la UE. Desconec les raons d’aquesta minva. Em va cridar l’atenció perquè la notícia explicava que les gambes vermelles arribarien a l’estratosfèric preu de 250 euros, quilo. Els mitjans van estar insistint durant dies, sense saber si l’objectiu era que la gent anés al mercat a buscar els exemplars vius o congelats. Va durar uns dies, finalment s’han negociat més jornades de pesca i no sabem fins on s’enfilarà el preu de les gambes. Potser l’objectiu d’aquesta notícia era liquidar les gambes emmagatzemades i que els adjudiquessin unes quantes captures més. Dit això, crec que cal introduir una mica de sentit comú i explicar que cal tenir cura de l’entorn, de la terra i del mar… I sí, ja s’ha explotat prou la mar i no podem menjar gambes ho substituïm per altres peixos igual de saborosos que els crustacis protagonistes de la polèmica. Moltes famílies ho hauran de fer per obligació, perquè l’economia no els dona per a gambes vermelles.
L’altra notícia, els nostres estimats i entranyables porcs senglars que primer estaven als boscos de manera invisible i cada cop han anat incorporant-se al paisatge quotidià de les ciutats. Crec que feia molts anys hi havia moments que es podien caçar per al consum. Un tipus de carn que molta gent ja no tenim costum de menjar-ne, però coneixíem l’existència d’aquesta pràctica. Com que ningú els caçava, la cabana de porcs senglars ha augmentat i han tingut necessitat de sortir de l’hàbitat per buscar menjar a prop dels habitatges dels humans i aprofitar les deixalles del malbaratament alimentari. Aquestes imatges han estat recollides per la premsa escrita, per fotografies a les xarxes o per televisió que generalment es produïen a la nit o no tant. No sabia res de les possibles conseqüències en forma de malaltia i contagi per a un sector important de l’economia del país. La primera explicació de la malaltia es va produir per la ingesta d’un entrepà, diuen. He de dir que era poc creïble, al meu humil entendre. Que hagi sortit d’un laboratori o d’altres intervencions sembla més plausible. Si pensem que per saber que va fer Mazon després del dinar, portem més d’un any, per esbrinar com va fugir el virus del laboratori, trigarem, quan?
És molt complicat exercir de ciutadana amb criteri, molt. Cal tenir molta Viquipèdia per opinar, per conèixer les conseqüències, per poder criticar…
Les notícies s’amunteguen i hem de triar. Podia haver elegit unes altres…, però al final, aquestes eren les que m’han captivat.
