Eric Clapton ha tornat a la primera línia informativa atès l’anunci d’una gira que el 2026 el durà a diferents països europeus. De moment s’han anunciat sis ciutats: Anvers, Cracòvia, Budapest, Praga, Madrid i Barcelona. De fet, entre 2024 i 2025 «Slow Hand» ha fet una cinquantena de concerts arreu del món. Ha trepitjat Japó, Estats Units, Regne Unit –com no–, Brasil i França, entre d’altres. Aquests dos anys ha actuat en llocs tan emblemàtics com el Royal Albert Hall de Londres, el Budokan de Tòquio o el Madison Square Garden de Nova York. Però, per la raó que sigui, Espanya encara no formava part del calendari d’aquesta llarga «world tour». Segons el ritme de vendes de les entrades al Movistar Arena i al Palau Sant Jordi, tot sembla indicar que farà un «sold out».
Pel que fa a Catalunya, serà la vuitena vegada que ens visita. Les set anteriors foren dues a Badalona i cinc a Barcelona. Unes línies més avall les repassarem de manera sintètica. Abans, però, cal dir que Clapton començà la seva carrera en solitari el 1970. Prèviament havia estat en grups mítics com The Yardbirds (1963-1966) i Cream (1966-1968). Hi tenia força protagonisme i lideratge. Però aquestes bandes es dissolgueren, per motius que no venen al cas, i Eric inicià la seva trajectòria particular. Un bon currículum, un talent evident i un virtuosisme a la guitarra l’ajudaren a fer-se un nom ràpidament.
Així doncs, l’agost de 1977 ve per primer cop i ho fa al pavelló del Joventut. Un any després, el novembre de 1978, repeteix el recinte badaloní per presentar el seu disc «Backless». Un lustre més tard, maig del 1983, al Palau d’Esports de Barcelona dona a conèixer «Money and cigarretes». Cal que passi un parèntesi de dotze anys per tornar-lo a veure a la Ciutat Comtal, ara ja al Sant Jordi. Ho fa el maig de 1995 amb una proposta que alguns podrien considerar radical: «Nothing but the Blues» (Només Blues); és a dir, «sols tocaré temes de blues, no espereu cap hit meu». Repeteix espai, el Sant Jordi, en les vingudes posteriors: les de 1998, 2001 i 2004; presentant al públic barceloní, respectivament, els discos «Pilgrim», «Reptile» i «Me & Mr. Johnson».
Serà l’any que ve l’última ocasió per escoltar en directe cançons com Layla, Cocaine, I shoot the sheriff, Tears in Heaven o Wonderful tonight?
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam