Us vull compartir les meves lectures d’aquest estiu. Avui us parlaré de “Los nombres de Feliza”, de Juan Gabriel Vásquez.
D’aquest autor diuen “ha sucedido a García Márquez como el gran maestro literario de Colombia” (Ariel Dorfman, The New York Review of Books)
“Los nombres de Feliza” es una historia real novel·lada de la vida de Feliza Bursztyn, una escultora colombiana coneguda per les seves escultures a partir de la ferralla. Una artista que es va enfrontar, com no podia ser d’una altre manera, a la societat del seu temps. Filla d’una parella de jueus expatriats a Colòmbia. Per a mi, la seva vida és un reflex de la historia de la violència de tot tipus, l’evident i la soterrada, al mon durant el segle XX. Les altres lectures que us presentaré més endavant abunden en el mateix concepte.
Feliza neix a Bogotà l’any 1933, on els seus pares van arribar escapant del nazisme, com ells mateixos deien, per casualitat, podrien a ver acabat residint en qualsevol altre país. Es van establir i van fundar un negoci que els permetria viure còmodament. Feliza va estudiar a Nova York i París. La mare acabaria traslladant-se a viure a Israel els darrers anys de la seva vida.
Va trencar les normes familiars del judaisme, inclús els seus pares li van organitzar un funeral per mostrar que per ells havia mort. Va renunciar a viure amb les seves tres filles, del seu primer matrimoni.
Va viure la dictadura de Rojas Pinilla i va ser assenyalada com a comunista, per la seva relació amb artistes cubans i l’admiració per “la revolución”; va haver d’exiliar-se a París, retornant posteriorment a Bogotà on viuria una etapa de creació i vida cultural rica, envoltada dels millors artistes i escriptors colombians de l’època, l’arquitecte Alberto Zalamea i la seva dona Marta Traba, crítica d’art, pares del pintor Gustavo Zalamea, el pintor Alejandro Obregón, l’escriptor Gabriel García Márquez i la seva dona , etc.
A finals dels 70 la violència es va agreujar, a inicis de 1981 García Márquez marxa a Mèxic perquè se l’acusa de guerriller i per evitar ser detingut. “Ahora se sabe por qué me buscaban, por qué tuve que irme y por qué tendré que seguir viviendo fuera de Colombia, quién sabe hasta cuándo, contra mi voluntad” escriuria poc desprès Gabo.
Finalment, desprès que la seva casa fou registrada per un escamot de l’exercit i ser acusada de ser correu de la guerrilla, va tornar a exiliar-se a París, on moriria d’un infart sopant amb amics el 8 de gener de 1982 als 48 anys.
Pocs dies desprès García Márquez, que era un dels amics que sopava amb ella i el seu darrer marit Pablo Leyva aquell vespre, escriuria, “Murió de tristeza”.
Com diu l’autor de “Los nombres de Feliza”, Juan Gabriel Vásquez, ell intenta mostrar en la seva obra la violència i la crueltat de la historia i la política colombianes. No és l’únic.
Per escriure la vida de Feliza Bursztyn, l’autor caminarà pels carrers de Paris pels que va caminar també Feliza, de vegades sol, de vegades acompanyat de Pablo Leyva amb qui aniria construint la part mes íntima de la història de la escultora.
Montserrat García Llovera