Ens trobem en un moment clau. El voluntariat a Catalunya ha demostrat, una vegada i una altra, que és un pilar fonamental de la societat. Des de les emergències sanitàries fins a les crisis socials: sempre el voluntariat hi ha estat. I hi ha estat sempre actiu, sempre compromès, sempre crític, sempre discret, sempre format, sempre disponible.
Però ara no n’hi ha prou només a reconèixer aquesta tasca —que ja sabem que és imprescindible—, sinó a mirar endavant, i a construir una estratègia de futur.
Davant de la regressió democràtica, les crisis socials i climàtiques, l’augment dels discursos d’odi i la vulneració continuada dels drets humans, l’horitzó 2030 ens interpel·la.
Ens demana coratge. I el voluntariat en té.
Ens demana de pensar ‘amb focus gran’. I el voluntariat, situat una vegada més, a l’eix principal de la cohesió social, ho sap fer.
Ens demana conjugar el fer una acció de servei solidari, amb fer activisme social en defensa d’uns drets concrets, ens demana ser socis d’una entitat que articuli la tasca col·lectiva, alhora que ens demana ser mil·litants d’una causa que forma part de la cohesió i futur de la nostra COMUNITAT.
Per tant, potser ja toca de rescatar el voluntariat de la seva condició de DISCRET, i situar-lo en el lloc que li escau: que és el d’un ACTOR ESSENCIAL com a garant dels drets humans i de la democràcia.
Per això, la confluència del voluntariat mediambiental, social, cultural, educatiu, veïnal, penitenciari, del lleure, de l’escoltisme i guiatge, de la salut, de cultura de pau, de protecció civil, de drets humans i justícia global és un espai de reflexió, de diàleg, de proposta i si, perquè no, de reivindicació del nostre rol.
Veus diverses: del món associatiu, de l’acadèmia, de les institucions i, sobretot, de les entitats. Avui per tant és una etapa més – certament important i emblemàtica- d’un camí que va començar l’any 2022, el d’un procés col·lectiu que ha de culminar en una estratègia catalana del voluntariat 2030 realment transformadora.
Per a què aquesta estratègia realment sigui transformadora, seguint directrius marcades a nivell federatiu per a tota Europa, hem posat sobre la taula cinc grans reptes:
- Assolir una acció voluntària independent i inclusiva.
- Créixer en nous voluntariats, innovadors.
- Apoderar les persones voluntàries i les organitzacions per ser més eficaces, sostenibles i inclusives.
- Aconseguir una major consciència social i un millor reconeixement institucional.
- Aconseguir un finançament estable i un suport públic adients.
Caldrà continuar treballant per desplegar accions de manera lliure, altruista i per tant gratuïta. Però això no voldrà pas dir que el voluntariat surti gratis.
Reclamem, un cop més, el reconeixement real i efectiu de la figura de la persona coordinadora de voluntariat. Una tasca que ha de ser – no ens cansarem de repetir-ho- remunerada i amb condicions de treball dignes.
Cal que tothom ho tinguem ben clar.
Sense recursos no hi ha voluntariat.
Sense voluntariat – en totes les seves formes – no hi ha solidaritat.
Sense solidaritat la democràcia es fa més feble.
I quan la democràcia s’afebleix, «El somni de la raó produeix monstres.»
Moltes gràcies a totes les persones voluntàries, per ser-hi, per creure-hi i per construir cada dia una Catalunya més humana, més cohesionada i més solidària. Sense vosaltres, això no seria possible.
Ramon Nicolau i Nos
President de la Federació Catalana del Voluntariat Social
Expert en temes de Benestar Social, Participació Ciutadana i Immigració
