La narrativa d’aquest llibre em va captivar des del primer moment. Màrius Carol, amb la seva dualitat de periodista i escriptor, es delecta a l’hora de teixir una història que atrapa el lector des del primer instant. El llibre narra una història real i clandestina: la del pare del seu sogre de Màrius, viscuda en la dura postguerra franquista. A través d’aquesta vivència, queda palès que la postguerra no va ser una qüestió de vencedors i vençuts, sinó una època marcada per la venjança dels guanyadors envers els perdedors.
Amb una història commovedora, bonica i plena de valors compartits, coneixem “Lloret”, el protagonista. Va ser tinent d’alcalde per Esquerra Republicana a Sant Sadurní d’Anoia en les eleccions d’abril de 1931, coincidint amb la proclamació de la Segona República. Sastre del poble, home íntegre i estimat per tothom, en acabar la guerra la seva vida corria perill. Tot i que oficialment va desaparèixer durant deu anys, en realitat s’amagava a les golfes de casa seva…
La manera com es relacionava amb el seu fill durant aquell llarg silenci —mitjançant partides d’escacs— i la manera com viu la possible sortida del seu amagatall, marquen profundament el relat. És una història de resistència, de vincles invisibles i de silencis que parlen.
Com a jugadora d’escacs i apassionada de les històries de la postguerra, aquest llibre és una lectura que us agradarà .
P.D.: al ser la meva primera col·laboració en aquest espai, no em puc estar de compartir aquesta cita:
“Más libros, más libres.” — Enrique Tierno Galván
Piedad Vílchez