UN COP MÉS, LA CULTURA ENS SOCORRE

Tots i totes vam patir l’apagada global del passat 28 d’abril. No hi faré excessiva referència atès que se n’ha parlat molt, i més que se’n seguirà parlant. No hi ha hagut cap conversa tinguda els dies posteriors –entre familiars, amics i companys de feina– en la que no s’hagi esmentat tal incident. Fou un jorn sense electricitat, per tant, foren unes hores sense llum, ordinadors, televisions, wifis, microones…

Hi ha dos elements que aquell dia van guanyar protagonisme: les ràdios, si tenies piles, i els llibres. M’aturo en aquest segon objecte, en el llibre. De cop vam descobrir que a un bon grapat de pàgines no li cal energia per ser útil. N’hi ha prou amb l’entrada de claror per la finestra o la lleu il·luminació d’una espelma per llegir. Evidentment que el fet que aquesta caiguda s’esdevingués en plena primavera, amb un sol que es pon cap a dos quarts de nou, va facilitar l’exercici de tal activitat.

Segur que molts de vosaltres ja teníeu un títol de capçalera i vau seguir llegint-lo a la tarda. Però també és molt possible que molts anéssiu a les prestatgeries a cercar un volum que us omplís les hores. Potser un recull d’articles, potser de contes, potser una guia de viatges per preparar la propera escapada, potser un compendi de fotografies atractives, potser la biografia d’un famós, etcètera. El cas és que milers de persones tot d’una ens vam adonar que teníem temps pel davant i que ens era impossible mirar les pantalles, fossin aquestes les d’un mòbil, una tauleta o un televisor; sobretot les del mòbil, aparells amb els que passem tanta estona diària teclejant, mirant i interactuant.

Va ser un cert «dejà vu» respecte de la pandèmia del 2020, en la qual, l’obligació de romandre a casa ens va provocar la represa de lectures pendents, l’escolta de molta música, la visió de pel·lícules a les plataformes, les visites virtuals a museus o el descobriment de nous artistes per les xarxes. Ara, com aleshores, la cultura –aquesta matèria tan oblidada, tan poc fomentada i tan poc pressupostada– ens ha salvat, ha acudit al nostre rescat i ens ha entretingut. Gràcies de nou!