El 1992 no solament va ser l’any dels jocs olímpics. A Barcelona es va crear el districte 11. Per als qui no ho recordin: la ciutat només té 10 districtes, el onzè, el de Sarajevo, va ser una potent mostra de solidaritat amb una ciutat que va patir horror i destrucció durant la guerra de Bòsnia dins del esgarrifós conflicte dels Balcans. El setge de Sarajevo es un dels pitjors episodis que Europa (excepció feta de l’actual guerra d’Ucraïna) ha viscut després de la segona guerra mundial. El districte 11 va canalitzar ajudes econòmiques, tècniques, iniciatives de reconstrucció i intercanvi entre persones i organitzacions que avui en dia, tot i que amb menys intensitat, encara perduren.
Es pot dir que, des de sempre, Barcelona ha estat una ciutat abocada a Europa. Per situació geogràfica i per voluntat política malgrat les inclemències de la història. Durant el franquisme, l’aspiració de ser un país de l’Europa democràtica constituïa un somni i un incentiu. D’Europa arribava la innovació, el progrés i un model de govern basat en valors i llibertats.
Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997, va ser un clar impulsor del paper de les ciutats per damunt de les fronteres i els interessos dels estats. El mateix any que se celebraven els Jocs de Barcelona va ser escollit president del Consell de Municipis i Regions d’Europa i durant el seu mandat es va fer evident la vocació europea i municipalista de Barcelona, reivindicant el seu caràcter de capital de la mediterrània. Avui, entre d’altres iniciatives, Barcelona és seu de la Unió de Ciutats i Governs Locals, de l’Organització de Regions Unides i de la Unió per la Mediterrània, a més de comptar amb representació de la Unió Europea i del Parlament europeu
L’alcalde Jaume Collboni ha continuat -com en termes generals han fet els alcaldes i alcaldesses des de 1997 ençà- posant en primer pla el gran patrimoni de les ciutats com espais de convivència, de pau i de llibertat. Ho ha reiterat com un dels participants destacats en la gran concentració de mes de 50.000 persones a la piazza del Popolo de Roma el dissabte 15 de març en una convocatòria amplia en defensa dels valors europeus en moments d’extrema polarització i tensió. Enfront de Trump i Putin però també de Meloni, primera ministra italiana i de tot el que ideològicament representa, les ciutats es proclamen espais de llibertat i democràcia.
Collboni va dir coses molt encertades: “Quan les ciutats col·laboren Europa es mes forta” I també “Les ciutats son una primera línia de la democràcia europea davant els desafiaments globals, les ciutats són els grans bastions de les societats obertes, inclusives i que defensen la democràcia”
Paraules sustentades en fets: Barcelona es una de les ciutats que lideren la iniciativa Mayors for Housing, alcaldes per l’habitatge (que integren també Amsterdam, Milà, París, Budapest, Bolonya, Lió, Roma, Lisboa, Leipzig, entre d’altres ciutats), que reclama a la Unió Europea recursos directes per a habitatge convertit en el problema social per antonomàsia i en aliment del populisme i del malestar col·lectiu que qüestiona la democràcia i el paper d’Europa. Dit d’una altra manera: com el mateix alcalde de Barcelona ha escrit i expressat en públic, la defensa del sistema democràtic no pot basar-se nomes en l’augment de la despesa de defensa i seguretat. Els pressupostos de cohesió social i d’habitatge necessàriament han de formar part de l’equació.
Rafael Pradas, periodista