Fa uns dies parlàvem de l’exposició de fotografies d’Henry Cartier-Bresson preses al llarg de tota la seva vida, testimoni d’esdeveniments històrics del segle XX. Avui parlarem d’una altra exposició de fotografies, de fets majoritàriament d’un únic any. Per fotògrafs d’arreu del mon que han retratat els temes que estan a l’agenda a nivell mundial. També fotoperiodistes, aquests amb fotografies en color. L’objectiu de l’exposició també és recordar-nos quan important és que hi hagi llibertat de premsa arreu del món. Amb aquesta finalitat s’inclou un espai especialment dedicat a aquest tema i al reconeixement dels i de les professionals que han perdut la vida en l’exercici de la seva professió.
World Press Photo és una organització sense ànim de lucre fundada el 1955 amb seu a Amsterdam i és qui organitza el concurs anual de quines fotografies guardonades constitueixen l’exposició. Qui la porta al CCCB és la Fundació Photographic Social Vision (PSV), entitat catalana sense ànim de lucre dedicada a la fotografia.
Fa 20 anys que gràcies a l’acord entre les dues entitats citades, s’exposen al CCCB a Barcelona les fotografies seleccionades incloent les guanyadores del concurs que anualment convoca, aquesta exposició recull el millor fotoperiodisme del món. A l’exposició hi podem veure els guanyadors del concurs World Press Photo d’aquest any amb quatre categories:
- Fotografies individuals
- Reportatges de 4 a 10 fotografies
- Projectes a llarg termini, fins a 30 fotografies
- Format obert
Dels premis que es concedeixen a nivell regional, es seleccionen quatre guanyadors globals:
- World Press Photo de l’any,
- World Press Photo al Reportatge Gràfic de l’any,
- World Press Photo al Format Obert, i
- World Press Photo al Projecte a Llarg Termini.
Aquests guardons s’han atorgat d’entre una selecció de més de 60.000 projectes fotogràfics per jurats independents.
Cóm funciona la convocatòria fins arribar a disposar de l’exposició? Al desembre de l’any passat World Press Photo va convocar el concurs al que es varen presentar els treballs de 3850 fotògrafs de 130 països. Hi ha establertes sis regions on hi ha un Jurat regional: Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord i Central, Amèrica del Sud i el Sud-est Asiàtic i Oceania. De la selecció que aquests realitzen, passen al Jurat Global 380 candidatures. Al mes de febrer se’n van excloure prop de 800 per considerar que no complien amb les normes.
A cada categoria de premis que s’atorguen, el Jurat Global selecciona una obra guanyadora per regió.
El mes de març es revisen els peus de foto proporcionats pels participants . World Press Photo anuncia els guanyadors i inaugura l’exposició anual a Amsterdam el mes d’abril.
Quines fotografies hem vist en l’exposició d’enguany? Entre d’altres:
World Press Photo 2024 Reportatges Gràfics, Amèrica del Nord i Centreamèrica. Jaime Rojo per a National Geogràfic.
Reportatge guanyador d’un fotògraf espanyol interessat des de fa anys en les migracions de les papallones monarca. Ha fotografiat aquestes omplint troncs d’arbres, la gent que les cuida i el significat que tenen a la tradició mexicana.
Imatges sobre la sequera:
Worls Press Photo 2024 Fotografies Individuals, Amèrica del Sud. Lalo de Almeida.
Hem vist els terribles efectes del canvi climàtic, la sequera a l’Amazònia, una fotografia on es veu un pescador caminant pel que ara és una llera seca, i no es veu el riu en una gran extensió, s’entén el gran impacte perjudicial per les comunitats indígenes que vivien a tocar del riu.
World Press Photo 2024 Fotografies Individuals, Sud-est asiàtic i Oceania. Eddie Jim per a The Age/Sydney Morning Herald.
Aquesta mateixa sequera, en una altra zona del món ben allunyada, on un ancià d’una comunitat acompanya al seu net a sentir, aigua fins al coll, com en augmentar el nivell del mar s’inunda la seva illa.
Imatges sobre les migracions:
World Press Photo 2024 Format Obert, Àfrica. Felipe Dana i Renata Brito.
Imatges sobre les migracions: Format Obert per la regió Àfrica, la història d’un vaixell procedent de Mauritània amb homes morts a bord, cap supervivent. Els periodistes van poder identificar un dels homes morts investigant gràcies als estris trobats dins la pastera.
World Press Photo 2024 Projecte a Llarg Termini, Amèrica del Nord i Central. Alejandro Cegarra per a The New York Times i Bloomerg.
Per documentar a “Els dos murs” la difícil situació de les comunitats migrats a la frontera entre Mèxic i els Estats Units víctimes de violència i condicions precàries.
World Press Photo 2024 Projecte a llarg termini, Sudamèrica, Mapuche: el retorno de las voces ancestrales. Pablo E. Piovano, Greenpeace Award, GEO i National Geographic Society.
World Press Photo 2024 Fotografia de l’Any, Àsia. Mohammed Sallem per a Reuters.
Una dona palestina abraça el cos de la seva neboda” de 5 anys, morta juntament amb d’altres membres de la seva família per l’impacte d’un míssil israelià. Aquesta fotografia ens endinsa en la guerra entre Israel i Hamàs. Aquest any el jurat ha atorgat dues mencions especials per guardonar fotografies que reflecteixen els atacs a Gaza i amb l’objectiu també de retre homenatge als fotògrafs que informen sobre aquesta guerra, alguns dels quals han perdut la seva vida en el conflicte.
Com ja he esmentat, per la seva implicació en la llibertat de premsa i el reconeixement als periodistes morts, a l’exposició hi ha un espai dedicat a aquests objectius amb diverses informacions. 1037 periodistes han estat assassinats entre 2005 i 2023 segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes. En concret, segons aquest Comitè, des dels fets d’octubre de l’any passat i fins el 4 de març d’enguany, 94 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació, entre ells, 89 palestins, dos israelians i tres libanesos, han estat assassinats en aquesta guerra, una de les més mortals per als mitjans de comunicació.
Hi llegim la definició de llibertat de premsa de l’organització Reporters sense Fronteres: “possibilitat efectiva per als periodistes, com a individus i com a col.lectiu, de seleccionar, produir i difondre notícies en l’interès general, independentment d’ingerències polítiques, econòmiques, legals i socials, i sense amenaces per a la seva seguretat física i mental.”
En un mapa podem observar al situació de la llibertat de premsa arreu del mon.
Podeu veure a les xarxes algunes imatges i més informació sobre l’exposició. Recordeu anotar-la a la vostra agenda de l’any vinent. Per a més informació podeu consultar www.fundacionpsv.org i www.worldpressphoto.org.
Montserrat Garcia Llovera