El proper 3 de desembre s’esdevindran 40 anys de la publicació d’un important single que portava per títol «Do they know it’s Christmas?» (Saben ells que és Nadal?). La seva finalitat era recaptar fons per Àfrica, pel que totes les vendes dels disc anaven adreçades a «ajudar a alleujar la fam a Etiòpia»; així resava la contraportada del vinil.
La iniciativa va sorgir de Bob Geldorf, líder dels Boomtown Rats, i de Midge Ure, cantant dels Ultravox. La composició de la cançó també va anar a càrrec d’ells. En el propòsit s’hi van abocar d’una manera altruista il·lustres noms, tant grups com solistes, de la música dels 80: Bananarama, Bono i Adam Clayton (dels U2), Boy George i Jon Moss (de Culture Club), Duran Duran, Francis Rossi i Rick Parfitt (d’Status Quo), l’esmentat Geldorf i Simon Crowe (de Boomtown Rats), George Michael, James Taylor, l’esmentat Ure i Chris Cross (d’Ultravox), Paul Weller, Paul Young, Phil Collins, Spandau Ballet, Sting, i un llarg etcètera.
Aquest combinat de gent tan heterogènia i nombrosa va rebre el nom de Band Aid i va tenir, òbviament, una vida efímera, la suficient com per gravar el tema i promocionar-lo a posteriori cadascú pel seu compte. Amb el nom de Band Aid es feia un joc de paraules, doncs «band aid» en anglès significa, literalment, «tirita»; és a dir, una peça que cura. També vol dir «banda que ajuda», «banda que auxilia»; «banda» en el sentit de «músics», de «grup», de «conjunt». «Aid», com segurament sabreu, és «ajuda», «auxili».
La lletra ens posava als occidentals davant del mirall: vivim en una societat còmoda, gaudim dels àpats familiars i ens envolta un confort que en altres contrades no es té; i esmentem Jesús i fem pessebres nevats quan en altres continents amb prou feines hi plou.
El format no fou el de LP, un «llarga durada», sinó el de «maxisingle», de 45 rpm, atès que es tractava d’una sola cançó. L’entrega es completava amb un «remix», que incloïa petits monòlegs de caire humanitari dels participants i una versió instrumental del «Do they know…», titulat «Feed the world», amb veus a sobre, també en mode solidari.
Aquest treball es va vendre molt bé, amb milions de còpies adquirides arreu del món, no sols pel vessant caritatiu de l’acció sinó també per la proximitat de les Festes i per la temàtica nadalenca que apel·lava el consumidor. Donem per fet que els diners van arribar al seu necessitat destí i que se’n va fer bon ús; i que molts, comprant-lo vam ajudar a aquesta causa justa.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam