Ara no recordo si va ser per un email rebut al meu notebook o escoltant un poscast, que vaig saber que l’ús del català entre els joves havia caigut d’un 43,1 % a l’any 2007, a un 25,1% al 2022.
També feia poc que per Instagram, un youtuber recordava que la llei catalana de política lingüística de l’any 1998 estableix que la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català.
Realment no sabia a qui fer cas en un moment en que els mass media, són dominats per clústers d’interès, lobbys fabricants de fake news i que els influencer i els community manager no són de fiar. És aquesta una qüestió important en la que think tanks de prestigi estan reflexionant. Segur que amb el temps sorgirà una app, accessible des de la store del smartphone, que ens permetrà verificar la veritat. Sens dubte.
En aquestes coses anava jo pensant mentre caminava pel carrer quan vaig trobar-me amb una barber shop i com que ja em tocava vaig decidir que m’arreglessin una mica. Mai havia entrat a aquest hair salon però el seu aspecte glamuros, fashion i sexi, em va provocar curiositat. Més aviat semblava un lounge bar.
El hairdresser va resultar un xerraire amb opinions pròpies. Un cop li vaig explicar l’aspecte que volia aconseguir, sense més preàmbuls em va dir que Trump havia guanyat les eleccions gràcies a la ideologia woke que envaïa el pensament demòcrata i que no era tant cert que els bots de X i Tik Tok tinguessin tanta importància en la formació de l’opinió dels republicans com molts bloggers defensen.
Mentre em tallava, i com era mig matí, em preguntà si em venia de gust prendre alguna cosa. Em podia oferir un Red Bull o un smoothie que podia acompanyar d’un muffin. Li vaig agrair la cortesia però tal com tenia programat el matí vaig contestar que la meva intenció era fer un brunch. En realitat, el que desitjava era tornar a casa i fer ús d’un delivery per demanar-me un doner kebab o poder més fàcil, a prop tenia un take away. El compraria allà.
Al sortir al carrer i estrenant el meu look, em vaig trobar a un antic company de treball que feia temps que no veia. Havíem coincidit a un coworking. D´allà va marxar a treballar a un negoci de real estate que en aquell moment tenia un important cash flow i que tal com estan les coses suposo haurà millorat. Em va dir que feia poc que vivia en aquell bari on havia llogat un loft i que just ara venia de donar-se d’alta a un fitness. Content de retrobar-nos em va proposar dinar junts a un resto bar al que encara no havia anat però del que l’havien parlat molt bé. Vaig acceptar i ell va haver de consultar el Google Maps per poder arribar. Va resultar ser un local especialitzat en delicatessen que convidava a dedicar-se al slow food. Parlant amb ell vaig adonar-me que havia virat cap a la teoria queer, tot molt woke. Al braç esquerre portava un tattoo al·lusiu. Al acomiadar-nos em va obsequiar amb un gadget de la seva empresa, un clauer amb un brick.
De tornada a casa vaig aprofitar per comprar el best seller del mes però tot arribant em vaig donar compte que no era el correcte. En mal moment havia fet cas a un spam rebut. Això em va obligar a fer un reset al smartphone per netejar-lo de la possible infecció. No vaig tenir en compte que el password estava dins del telèfon que ara no podria reiniciar. Is broken. Com la Llei catalana de política lingüística que també havia perdut el seu password i a aquest pas també el perdria la Llei espanyola de política lingüística, si existís.
Manel Sanz Bazán