El gener de 1984, ara fa 40 anys, la Companyia Elèctrica Dharma va oferir una sèrie de concerts al Mercat de les Flors de Barcelona. Va ser una tanda que per al grup va significar un abans i un després. L’any anterior havien posat a la venda Catalluna, un disc en el qual van versionar cançons i músiques populars catalanes a la seva manera: els «Salts» de la Patum, «El rossinyol», «El testament d’Amèlia», etcètera. L’únic tema de collita pròpia va ser el que dona títol a l’àlbum: «Catalluna», melodia plena de misticisme, de dolçor, de tendresa i àdhuc de tristesa.
D’aquell grapat de cançons en destaca «La presó del rei de França», amb el qual obrien el disci els directes i que des d’aleshores és molt conegut i celebrat atesa la seva èpica i rauxa. En aquelles actuacions encara hi era l’Esteve Fortuny, que malauradament traspassà dos anys més tard, el 1986.
Dèiem abans que allò fou un abans i un després doncs –sense deixar enrere la seva faceta jazzística, experimental i fins i tot underground dels setanta– connectà amb un nou públic jove, una generació que ja havia crescut en democràcia i amb la transició.
La banda, com sempre, estava formada per Carles Vidal (baix) i els germans Fortuny: l’esmentat Esteve (guitarra elèctrica, guitarra acústica i flabiol), Joan (saxo), Lluís (trompeta i orgue) i Pep (bateria). El repertori es basà en la reproducció quasi íntegra de Catalluna més clàssics de la formació com ara «L’oucomballa» i «Tramuntana».
Abans d’acabar, dos apunts. Per una banda, a partir de llavors el grup de Sants va treure’s la paraula «Companyia» del seu nom i passaren a dir-se Elèctrica Dharma, sense cap més afegitó. Per altra, aquells recitals seus van servir per inaugurar l’espai Mercat de les Flors, equipament municipal gestionat per l’Ajuntament de Barcelona que encara ara funciona –de manera millorada i actualitzada, és clar– com a espai artístic i acadèmic de foment del teatre i la dansa.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam