VOLVER A MADRYN, VOLVER A LA FÉNIX

Us confessaré una cosa… he de dir que avui és el dia d’eleccions. Tots estem nerviosos pels resultats i la cultura ha estat partícip durant aquesta campanya electoral. La censura, per desgràcia, ha estat protagonista d’algunes notícies que han ocupat les primeres planes als diaris, i han obert els telenotícies. Anem a votar per l’art i la cultura, que durant tant de temps ens han acompanyat.

Però bé, això és un Kwel i “yo he venido a hablar de mi libro” o, millor dit, de l’obra de teatre que he anat a veure. Sé que aquest és un espai reflexiu on parlo de teatre, però volia compartir a tots i totes vosaltres, estimats lectors, les meves preocupacions.

Anem, doncs, amb Volver a Madryn. Aquest dilluns vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la Sala Fénix, al Raval. I he de dir que és un lloc màgic, espectacular. D’ençà que entres tot t’inspira, tot és art. Una petita exposició de caràcter temporal adorna les parets de la sala principal; i una porta oberta ens convida a entrar a la platea, amb un pati de butaques al mateix nivell que l’escenari, fent que puguis tenir als actors a un pam de tu.  

Volver a Madryn és l’obra que es representarà pròximament a la Sala Fénix i aquesta setmana, El Batec del Grec (el cicle que vol donar a conèixer les propostes que acullen els teatres de proximitat en el marc del Festival Grec) ens ha portat aquesta meravellosa lectura dramatitzada de Rodrigo Cuesta, dirigida per Alba Florejachs i interpretada per Adam Purtí del Ruste, Felipe Cabezas i Miquel Malirach. Tres.

Tres personatges tenen tres històries diferents que s’entrellacen amb un retorn a Puerto Madryn. No vull desvelar res més de l’argument perquè m’agradaria que aneu vosaltres a veure l’espectacle quan l’estrenin.

Però el que sí diré és el següent: sé que estic davant d’una bona comèdia quan, a pesar de ser una sala petita, les riallades ressonen pel teatre amb la complicitat de tots els espectadors. Sé que estic davant d’una bona història d’intriga quan ens trobem amb silencis sepulcrals mentre tothom està en alerta per saber què passarà. I sé que estic davant d’un bon espectacle quan el públic s’aixeca dempeus aplaudint als 3 actors, a la directora i a l’autor.

Espero amb moltes ganes tornar a la Sala Fénix.

Albert Salmerón Cojo

Gestor Cultural

@AlbertSalme

Deixa un comentari