40 ANYS D’UNES ALTRES MUNICIPALS

Potser perquè estem immersos en les properes eleccions municipals del 28 de maig, hem passat per alt unes altres eleccions municipals que van esdevenir-se fa 40 anys.

El 8 de maig de 1983 van tenir lloc eleccions locals. La formació política més votada a Catalunya fou el Partit dels Socialistes, amb més d’un milió de votants: 1.176.448, per ser exactes. En segon lloc quedà Convergència i Unió (CiU), amb gairebé 750.000 vots. El pòdium el completà Aliança Popular, amb quasi 300.000 sufragis.

Pel que fa a la capital, a Barcelona, la llista encapçalada per Pasqual Maragall –és a dir, la del PSC– obtingué el suport de gairebé 413.000 barcelonins. CiU es quedà fregant les 250.000 paperetes, AP amb poc més de 116.000 i el Partit Socialista Unificat (PSUC) amb 62.430. Unió del Centre Democràtic (UCD) i Esquerra Republicana (ERC) es quedaren sense representació al consistori.

Cal dir que en aquella època l’ajuntament tenia 43 regidors, atesa la població del moment. D’aquests 43, 21 foren per al PSC, que es quedava a un de la majoria absoluta (22). La resta: 13 per a CiU –encapçalats per Trias Fargas–, 6 per a AP –amb Alexandre Pedrós com a cap de llista– i 3 per a Jordi Solé Tura, número 1 de la candidatura del PSUC.

Com a dada històrica, s’ha d’esmentar que era el primer cop que Maragall se sotmetia a l’escrutini de la ciutadania. Tot i que ja portava uns mesos com a alcalde, atesa la marxa de Narcís Serra al Ministeri de Defensa en el primer govern socialista de la democràcia, encara no havia rebut el veredicte de les urnes. Com s’ha vist en els paràgrafs anteriors, va superar la prova amb excel·lència.

Això sí, el govern de la ciutat no fou monocolor: els socialistes i el PSUC s’aliaren per fer una coalició d’esquerres i d’èxit garantit, doncs entre tots dos sumaven 24 regidors, el que atorgava majoria absoluta a l’equip de govern i donava estabilitat a la ciutat. Coalició, per cert, que durà 28 anys més, fins que la dreta de Xavier Trias arrabassà l’alcaldia a les forces progressistes el 2011.

Xavier Barberà

Filòleg

@xbarberam

Deixa un comentari