Sempre, des de ben petita, m’ha agradat llegir, i ara intento que el meu fill se senti seduït per la lectura. Una tasca que pot semblar difícil actualment, amb tanta pantalla, televisió i distraccions fàcils, però per sort compto amb aliats. Un d’ells, Julio Verne, amb qui ja hem anat al centre de la terra i a una illa misteriosa, i arrel d’aquest darrer viatge, ara ens estem endinsant al fons marí. No es pot negar que aquest escriptor va ser un visionari i que els seus llibres són una oda a la tecnologia. A la illa misteriosa, publicada el 1874, gràcies a l’enginyer Cyrus Smith cinc nàufrags que arriben a una illa deserta aconsegueixen crear un espai confortable i viure de forma “civilitzada” durant anys. Actualment però, aquesta “civilització” se’ns menja i som molts els que a la ciutat trobem a faltar el cant dels ocells i estem cansats de l’asfalt, el so dels clàxons i fugim sempre que podem a la tranquil·litat que es pot respirar a la natura.
Aquesta sobreexposició tecnològica es va viure també molt intensament durant la pandèmia fins al punt que va haver-hi persones que els va resultar ser un punt d’inflexió i van deixar la ciutat. Recordo també que el confinament va portar el silenci als carrers, i jo, afortunada, que tenia un gran parc al costat de casa, si obria la finestra al matí podies escoltar el cant dels ocells i la veritat, començar el dia així és una font de benestar. Potser és moment que recuperem el nord que hem perdut. La ciència i la tecnologia ens han ajudat i ens ajuden en infinitat de coses diàries i tenen un gran paper en el futur, però no arribarem gaire lluny sense comptar amb la naturalesa. I no només per aquest benestar emocional que he comentat abans, sinó per causes encara més importants que aquestes com són el canvi climàtic, la pèrdua de salut causada per la contaminació, etc. Cal un canvi de paradigma en la mobilitat, en el consum de productes i també en com concebem el lloc on vivim. Renaturalitzem les ciutats, afegim-hi verd, fem-les més saludables, més vives, més jugables i passejables. Segons Greenpeace totes les ciutats haurien de seguir la regla del 3-30-300 és a dir que cada persona pugui veure com a mínim 3 arbres des de casa seva, tenir 30% de cobertura vegetal al seu barri i estar a 300 metres d’un parc decent. Feu l’anàlisi. Es compleix? Hauria de fer-ho, i per això hauríem de lluitar perquè té infinitat d’avantatges: les zones verdes són una eina per a reduir la temperatura a la ciutat, per millorar la salut mental, doncs s’associen a un menor risc d’angoixa, augmenten òbviament la biodiversitat i també la cohesió social, en ser espais de trobada, passeig, exercici, joc… i clarament són una font de calma i felicitat. Per què buscar-los lluny el cap de setmana si podem demanar tenir-los a pocs metres de casa?
Lu Pablo
Periodista
@lupabv
