Fa uns dies el famós plat andalús de gaspatxo va entrar a formar part del Corpus Gastronòmic Català. La gestació de crear un corpus culinari neix al Congrés Culinari Català (1995) amb la implicació de moltes persones relacionades amb el món de la gastronomia. Anys més tard neix la Fundació institut Català de la cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG).
Fruit del congrés neix el Corpus l’any 2006 de la mà d’una colla de cuiners, crítics culinaris, gastrònoms, productors professionals del periodisme i de la universitat. És un dels treballs més importants que està realitzant juntament amb la defensa de la cuina catalana perquè no es perdi la tradició. El corpus culinari s’ha actualitzat en dues ocasions incorporant receptes l’any 2011 i 2023. Està organitzat com un diccionari de receptes i consta de més de 1000 fórmules. Hi ha dues versions: en llibre i en línia. El criteri per a incorporar receptes és que faci tingui una certa antiguitat, en el cas del gaspatxo més de cinquanta anys. Que es mengi en tot el territori i amb una diversitat de comensals. Res a dir. Em sembla molt bé. És un enriquiment per tothom fruit dels intercanvis humans per diferents motius.
Una altra tasca de la FICCG és vetllar pels bons productes i per la tradició. Aquí hi hauria una àmplia tasca a fer. Cada cop és més difícil trobar restaurants amb menús tradicionals i amb criteris de dieta mediterrània als centres de les grans ciutats. Molts han substituït les receptes tradicionals per petits platets de tastet de molts productes gens recomanables. D’altres, obliden els plats de verdures o les coccions senzilles. Aquí hi ha una tasca important de defensa de la cuina catalana. Una tasca de complicitat amb el sector de la restauració per defensar la tradició i la dieta saludable. I no ens preocupem, les properes incorporacions potser seran els tacos mexicans, el ramen o el sushi. Tot arribarà.
Però mentre, que l’escriure no ens faci perdre el llegir.
