PARAL·LELISMES

Aquest escrit vol ser una endevinalla. Fa deu anys, vaig escriure un article titulat VIDES PARAL·LELES ( https://www.historiaesmemoria.com/vides-paral·leles/), on comparava la trajectòria de dos personatges que aquí sí que us diré el nom: Artur Mas i Mariano Rajoy. Venia a dir que no deixaran d’anar en paral·lel, amb les manetes agafades per sota la capa de retrets. La tesi era que, malgrat que es beneficiessin del fet d’haver bastit un enemic extern per reforçar la cohesió (és un dir) interna, tenien més en comú que no pas discrepàncies programàtiques, pràctica més comuna del que sembla. Les seves propostes de sortida de la crisi d’aleshores (que encara patim en part) eren molt similars, i els perjudicats també: els de sempre. Això em fa pensar en altres paral·lelismes, atès que si dues històries són protagonitzades per actors semblants, és possible que els resultats no siguin gaire diferents.

Així que, ben frescos encara els esdeveniments al Parlament de Londres, us convido a veure’n la trajectòria dels seus polítics i dir amb quins d’un altre país (XXX) els podem comparar. A veure si ho endevineu:

1.- Tot comença per un primer ministre que, envanit en la seva creença de ser posseïdor d’una astúcia fora del comú, convoca un referèndum per fugir de l’àmbit on creia es congriaven tots els seus mals: la Unió Europea. La seva idea inicial era només aconseguir un avantatge electoral, no una sortida real.  CAMERON – XXX

2.- Per fomentar la ruptura, es ven un futur idíl·lic, basat en la gran traça i superioritat arrogant que la història diuen atribueix al seu poble, mentre callen les possibles conseqüències d’aquest pas irreversible. Els resultats són ajustats (48,1/51,9), però provoquen la sortida de la UE. Cal dir que hi ha una abstenció del 29% i que tant a Irlanda del Nord (56/44) com a Escòcia (62/38) la decisió majoritària era de quedar-se, font d’alguns dels greus conflictes posteriors. DATA: 23.6.2016   XXX

3.- Portat a la paperera de la història l’instigador del fet, el substitueix una cap de govern incapaç de reconduir les contradiccions que el dràstic pas comporta mentre es retorcen els conceptes per mantenir-se al poder, sense èxit. MAY – XXX

4.- I és substituïda per un clown despentinat, que si tampoc arregla res, almenys té a la parròquia distreta amb els seus gestos populistes i extravagants.     JOHNSON – XXX

5.- Fins a arribar a un punt, que de tant fer el saltimbanqui, el primer ministre cau fora de la maroma governamental i és substituït per una altra que, es veia a venir, dura quatre dies. I el seu partit queda fet un nyap.     TRUSS – XXX

I ara ve el repte: Agafeu un llapis i ompliu els espais en XXX, comparatius dels fets i protagonistes recents a la Gran (cada cop menys) Bretanya, posant el nom del seu paral·lel a la nació incògnita proposada.

Sí! Ho heu encertat! Com a premi, una segona cita de l’article de l’octubre del 2012 citat al principi: Segur que Plutarc s’esgarrifaria davant els auguris que s’anuncien.

Ignoro el futur que els hi espera als britànics. No té massa bona pinta. I espero que a XXX sàpiguen prescindir l’abans possible dels líders que els han portat fins aquí. Només evitant els sapastres inamovibles podran tenir una mínima oportunitat d’acostar-se als seus somnis, els que hagin decidit de tenir.

Gràcies, bona feina. I ara, quan toqui, aneu i voteu.

Autor de “Participar hoy”