L’EXEMPLAR ACTITUD DE LILIANA SEGRE

De Liliana Segre, se’n va parlar recentment per un fet totalment puntual: es va constituir el nou senat italià fruit dels resultats de les darreres eleccions. Per dirigir la primera sessió, es va triar una mesa d’edat. Ella era la més gran de l’hemicicle i va ser-ne la presidenta durant unes hores, fins que no es va escollir un nou president.

La Liliana té 92 anys i al seu darrere no té una història qualsevol. La senyora Segre va ser supervivent d’Auschwitz, el tristament famós camp de concentració.

Es va donar la circumstància que el president escollit pels senadors fou un ultradretà, Ignacio La Russa, doncs no oblidem que els Germans d’Itàlia van guanyar els comicis del passat 25 de setembre. És a dir, dos personatges totalment antagònics van succeir-se a la presidència.

Com a presidenta accidental, va fer el discurs inaugural, un text farcit de valors humans, europeus, antifeixistes i a favor de les institucions democràtiques. És a dir, va usar la força de la paraula per dir la seva. Però a l’hora de fer el relleu, va ser respectuosa amb l’adversari, va desitjar-li bona sort i va ser educada en tot moment. Més tard, preguntada pels periodistes per la seva actitud, va respondre que Germans d’Itàlia han guanyat unes eleccions democràticament, com ha de ser, i que per tant ella no tenia res a objectar, ja els combatrà al carrer, al senat i mitjançant la política.

Fent un exercici d’imaginació, estic convençut que qualsevol altre dels autoanomenats antifeixistes, de trobar-se en una situació semblant, li haurien negat la salutació al nou president, s’haguessin posat una samarreta cridanera, hagués proferit algun crit inadequat durant el traspàs i, com no, ho haguessin penjat a twitter convenientment. Ella, amb tota la força moral que li dona haver viscut la real repressió d’un camp d’extermini, va actuar amb naturalitat i cortesia. Prenguem-ne nota, de models així!

Xavier Barberà

Filòleg

@xbarberam

Deixa un comentari