Tancar els ulls davant de la crua realitat, no voler saber el que passa de dolent al teu voltant és una de les característics defensives de l’ésser humà. Sense aquesta forma evasiva de comportament probablement ens seria molt difícil sobreviure al dia a dia.
Vivim en un món ple de conflictes bèl·lics, tot i que als europeus només ens preocupa la guerra d’Ucraïna.
Vivim en un món on els drets de les persones són vulnerats de manera reiterada; només cal fer un cop d’ull a les darreres actuacions de la policia de la moral a l’Iran o els excessos policials racistes als Estats Units.
Vivim en un món on l’integrisme religiós, de tots colors, va obrint-se camí. Vivim un món on el populismes s’estan imposant; darrerament Meloni a Itàlia, però no oblidem Hongria o Polònia per no anar més lluny.
Vivim en un món cada cop més inhòspit. No ens hem d’estranyar que sorgeixin moviments populistes, separadors, racistes i insolidaris, que considerin que “nosaltres sols” ho farem millor. Però això no deixen de ser fantasies que no duen enlloc, res de positiu: enfrontaments, divisions i rancúnies.
Vivim en un món que no ens agrada i on ens amaguem darrera qui ens diu el que volem escoltar i ens ofereix culpables per les nostres misèries… i així neix el feixisme.
Vist tot això, i tornant al principi, no ens pot sorprendre que busquem evasions i que sigui notícia, i se’n dediquin hores i pàgines als mitjans, les banyes que ha posat un tal Onieva a la filla de la Presley o si Luis Enrique ha de seleccionar o no al Ramos pel Mundial.
I mentre el món està com està, al supermercat m’han pujat les “tortitas de maíz” d’un euro a un euro vint. En fi…
Enric Llorens
@enricllorens
