Qui va redactar la Constitució?

El senyor Alberto Núñez Feijóo en el seu discurs com a recent escollit president del Partit Popular (PP) va deixar anar allò de «som el partit que va redactar la Constitució». Hom pot comprendre que en moments d’eufòria política, com era el cas, en el marc de la cloenda d’un congrés, es pronunciïn frases altisonants, enginyoses o fins i tot que continguin un pèl d’exageració. Ara bé, el que no es pot consentir és que es diguin incorreccions o, el que és pitjor, mentides.

Qui va redactar la Constitució Espanyola (CE)? Ara ens podríem posar en mode míting i dir que la CE la vam redactar «entre tots», «de baix a dalt». Però això, a part de ser una frase buida, és fals. El juny de 1977 vam triar unes Corts, conegudes precisament com a «constituents», la principal missió de la qual era dotar Espanya d’un text constitucional. Els escons d’aquells comicis es repartiren així: UCD (165), PSOE (118), PCE (20) i AP (16). És a dir, Alianza Popular, el partit que després es refundà sota el nou nom de PP, va quedar quart, per sota d’Adolfo Suárez, de Felipe González i de Santiago Carrillo.

 

Suposem que Feijóo es referia a AP quan va tenir aquell atac de «presentisme». Però clar, el quart classificat no pot arrogar-se sol la redacció de la CE, hi van pintar, i molt, els tres que compartien podi: centristes, socialistes i comunistes.

 

El Congrés va delegar en set diputats perquè elaboressin un avantprojecte de carta magna. Aquests set parlamentaris són coneguts com «els pares de la Constitució» i tenen, per a la història, noms i cognoms: Gabriel Cisneros, José Pedro Pérez-Llorca, Herrero y Rodríguez de Miñón, Gregorio Peces-Barba, Jordi Solé i Tura, Manuel Fraga i Miquel Roca Junyent. Traduït en sigles: tres de la UCD, un del PSOE, un del PCE, un d’AP i un de Convergència. Un consens amplíssim, per això podem dir amb contundència que la CE ens representa a tots.

 

Ara bé, cap subratllar que, tot i que el seu líder, Manuel Fraga, es va arremangar i implicar en tirar endavant la CE, no tots els seus diputats el van seguir: 8 votaren a favor; atenció, 5 en contra; i 3 es van abstenir. Dit d’una altra manera: la meitat del grup parlamentari no la va votar, senyor Feijóo.

 

Això sense parlar de la consegüent campanya pel referèndum, on oficialment AP defensava el sí, actes bàsicament protagonitzats per Fraga, però on nombrosos quadres del partit no van participar activament de la campanya. En altres paraules, o bé la van defensar amb la boca petita, o bé van mantenir una actitud de perfil baix, o bé, aprofitant el secret del vot, van votar «no» directament.

 

Benvingut siguin Feijóo i els seus a la defensa de la Constitució, però no s’hi val fer trampes al solitari i vendre, 44 anys més tard, el que no es té.