Possessió

crop anonymous black couple arguing together in bathroom

S’acosta el 8 de març i no puc deixar de pensar que la pitjor amenaça que patim les dones és la del masclisme possessiu. Hi penso i em ve Ucraïna al cap. Per què ha comencat Putin la guerra sinó perquè és un mascle possessiu?

La possessió de persones o de territoris és l’origen de tantes i tantes maldats que a vegades penso que els 21 segles d’història no ens han servit massa per a res, que com a espècie hem evolucionat ben poc. Seguim posseint persones, territoris i tot allò que podem encapsular i vendre al millor postor o bé ens dona la certesa de creure’ns deus.

çÉs el que senten, n’estic segura, tots els masclistes possessius que maltracten i maten dones. Ha de ser el que sent el pervers Putin quan ataca Ucraïna amb arguments que no són més que valoracions de judici fetes en base als seus principis, humanament discutibles i reprobables. Com discutibles, o directament reprobables, són els arguments dels maltractadors de dones.

I què me’n dieu del sentiment de superioritat. La necessitat de sentir-se per damunt de… Aiii l’ego, quin mal que ens està fent. Penseu també en tots aquells convençuts que poden dominar la natura. Fins que un volcà, una riuada, una tempesta o una ventada huracanada els esborra el somriure.

Sí, com un huracà terrible i temible la possessió i la necessitat de superioritat que comporta és a l’origen de multitud de situacions que ens apropen més al regne animal que no pas a l’humà. Pensem-hi, quina humanitat hi ha en aquest instint de possessió? Cap ni una! Ni en els masclistes maltractadors, ni en els putins deïdats dictatorials ni en aquells que volen dominar el planeta a cop de xec. A tots els mou la superioritat. Tots es creuen immortals i intocables, veritables deus grecs que juguen amb les seves joguines. Sense pensar ni per un sol moment que aquestes joguines tenen vida pròpia.

Però al final la història posa tothom al seu lloc, i la justícia sorgeix per reconciliar-nos amb la nostra espècie. Vull -necessito- pensar que és així. Perquè si perdem l’esperança, què ens queda?

Iolanda Pàmies Rimbau

Periodista i escriptora

@iolandapamies



Deixa un comentari