L’assignatura pendent

Continuant amb el recompte de les coses positives que ens poden quedar després de la pandèmia, avui ens entretindrem amb la recollida de la brossa. Des que va començar la recollida selectiva fins a l’actualitat, des del meu punt de vista les millores són notable. Ho comentava amb diversos veïns per poder escriure amb propietat i rememorar l’evolució del servei. Entre nosaltres hi havia matisos perceptius. Jo defensava que ara els contenidors estaven més nets i es veien menys andròmines al voltant, no sé si per la coacció de l’adhesiu que ens recorda que no es poden deixar trastos vells.  

Anem a pams, la pandèmia obliga a netejar i desinfectar als contenidors i els voltants diàriament. La majoria d’ajuntaments, Sant Boi entre ells, em consta que compleix. L’altre és que des de fa temps la recollida de mobles, un dia a la setmana per barri, ho han ampliat a mobles i trastos vells. Al principi semblava insòlit que poguessin recol·lectar un moble i no poguessin emportar-se una andròmina, i per tant, obligava a visitar la zona de contenidors. Era ridícul i poc reflexionat. L’altra mesura són els petits espais a prop de llocs molt freqüentats per poder deixar petits estris que no es poden llençar a cap contenidor com les bombetes, les piles, l’oli petits electrodomèstics… Tot això combinat amb altres punts de recepció repartits per la ciutat facilita i millora els resultats. L’altra mesura ha estat implantar el porta a porta per als residus dels comerços i bars que abans omplien els entorns dels contenidors i convidaven a deixar-ne més. I els contenidors han estat substituïts per uns de més eficient i accessibles a tothom.  

La pregunta és, ho mantindrem un cop donin per finalitzada la pandèmia? Crec que a tothom li agrada aquesta nova realitat i l‘hem de reivindicar si veiem que hi ha una regressió. Per a la construcció d’una societat més ecològica i inclusiva, falta trobar una millor solució a la recollida dels mobles i trastos vells, que ara es fa al costat de la porta per no impedir la lliure circulació de les persones invidents. Cal cercar una solució eficaç i facilitadora per no anar enrere. Hi ha molta experiència i molts miralls on emmirallar-se.   

Maite Moreno

Escriptora

@maite_mmorenoc 

Deixa un comentari