No diguis blat…

Una nena participa en un concurs televisiu titulat «Atrapa’m si pots», emès per TV3. Li pregunten «De quin cereal està feta la pasta italiana més tradicional?». Passen els segons i la concursant s’ho rumia. Ella sap la resposta en castellà, però no li ve al cap la paraula en català. Tot i amb això, pregunta al presentador «Ho puc dir en castellà?». El conductor del programa, Llucià Ferrer, li respon «No, això sí que no, perquè és un concurs de TV3 i l’hem de respondre en català». S’acaba el temps i aleshores el presentador li dona la resposta correcta, la que hauria d’haver dit: «blat». A tot això, la nena, donant a entendre que sí sabia el cereal, respon «trigo». En Ferrer, posant-hi un punt de broma, replica «trig».

Fins aquí els fets, que amb prou feines arriben als 30 segons. Doncs aquest mig minut ha donat per a molt, sobretot perquè, un cop més i malauradament, es polititzi una cosa tan banal com un concurs; i amb una nena de protagonista, qui, com el nen de Canet, és enmig d’una tempesta que ella no ha buscat ni ha provocat. Un determinat sector (com sempre, a través de les xarxes i de capçaleres digitals i periodístiques molt concretes) es llança sobre la jugular de TV3 amb expressions com «el castellà està prohibit», «no es pot parlar en castellà» o «perjudiquen un concursant per expressar-se en castellà».

A veure, tots els jocs contenen normes; si no, no serien jocs, serien una altra cosa. Al futbol no es pot tocar la pilota amb la mà; al bàsquet, a la inversa, no es pot tocar amb els peus; als escacs, els peons no poden anar enrere; a la mímica no pots parlar; etcètera. Molts de nosaltres juguem de tant en tant a jocs de taula; i en uns ambients bilingües com els nostres, abans de començar, ens posem d’acord: només valen les respostes en català, o només valen en castellà, o en ambdues llengües. Això passa a l’Scrabble, per exemple. Proveu de jugar a l’Scrabble on line en español i poseu-hi una ç, ja veureu com el sistema no us ho permetrà. Per tant, prou de treure rèdits partidistes i electoralistes amb les llengües. Deixeu els nens en pau, si us plau.

Això sí, tot i que l’espontaneïtat el disculpa, la resposta del Llucià hagués pogut ser una altra i mostrar una certa empatia amb la concursant: «ai, ho sento, és que les normes només accepten paraules en català», i ja està. S’hagués pogut estalviar l’«això sí que no», que feia d’enfadat; i l’expressió «és un concurs de TV3 i l’hem de respondre en català» és un pèl desafortunada, com si el castellà no aparegués mai en aquesta televisió pública. Cosa que, si mirem els seus informatius, per exemple, en nom de la veritat, no és certa.

Podem criticar TV3 per altres motius, que n’hi ha i de sobres, doncs es finança amb els impostos de tots els qui vivim a Catalunya. Però no agafant-se a claus roents com aquest.

Xavier Barberà

Filòleg

@xabarberam

One thought on “No diguis blat…

  1. Per a mi, el pitjor és el “trig”. Malament si per reforçar una llengua s’ha de menystenir l’altre. Encara que de qui no respecta la inocència de la nena es pot esperar tot.

Deixa un comentari